La cooperativa lletera més important d'Europa inclou el "sense transgènics" a l'etiqueta

Els ramaders que produeixen per la més antiga cooperativa lletera europea, Campina, empraran a partir d’ara mètodes tradicionals i locals d’alimentar el bestiar, sense necessitat de soja. La plataforma Som Lo Que Sembrem destaca la iniciativa i comenta des de la seva web, com d'altres companyies europees que ja evitaven els pinsos transgènics des de fa anys -emprant soja no transgènica de Brasil i d'Índia- també fan ús de la nova normativa alemanya d’etiquetatge voluntari per a promocionar els seus productes.

El Ple del Parlament Europeu ha demanat recentment la imposició d'un etiquetatge en el que consti si els productes com la llet, mantega, formatge o ous provenen d'animals que no han consumit transgènics. Una més del paquet de les mesures que vol diferenciar la qualitat dels productes comunitaris. Si els consumidors aposten també per aquests productes, assegura la plataforma, s'aturarà el conreu de transgènics al món.

Actualment la normativa europea obliga l’etiquetatge de productes alimentaris que continguin ingredients de blat de moro o soja transgènica. També s’etiqueten els pinsos pels animals però no hi ha una llei que obligui a etiquetar la carn, llet i ous d’aquests animals alimentats amb transgènics. Recentment el Ple del Parlament ha demanat la imposició d’aquest etiquetatge.

A Alemanya existeix des de l’estiu del 2008 una llei que permet etiquetar llet, carn i ous com a lliures de transgènics, si en l’alimentació dels animals no s’han emprat pinsos transgènics en els últims mesos abans de la matança. L’etiquetatge no serveix per indicar si hi ha el transgen als derivats animals, perquè no hi és en cap cas, sinó que seria una marca de qualitat del producte indicant una millor alimentació dels animals, i una oportunitat pel consumidor d’afavorir els conreus no OGM al món.

Segons la diputada alemanya Elivira Drobinski-Weiss del Partit Socialista Alemany SPD: “Els consumidors han de poder escollir de manera conscient al comprar... Excepte en la compra de productes ecològics, els consumidors es veien obligats a recolzar, al comprar llet, ous i carn, el conreu de plantes modificades genèticament. Així que l'etiqueta "Sense OGM" ofereix al consumidor la possibilitat de decidir conscientment en contra la enginyeria genètica.

La demanda pot crear un impuls important pel mercat. El que es continuï expandint el conreu de transgènics ho determina l’abast del conreu de plantes pel menjar animal perquè el 80 per cent de les plantes OGM conreades al món són pels animals. Cada any entren 35 milions de tones de productes de soja a la Unió Europea, la meitat de la qual és OGM i va a parar majoritàriament pel menjar als animals. Només quan s'aconsegueixi un mercat d'aliment per animals que sigui lliure d'organismes modificades genèticament es podrà aturar el creixement mundial del conreu de plantes OGM.”

Els períodes de temps de la llei alemanya durant els quals el bestiar ha d’haver estat alimentat sense transgènics són semblants als de la ramaderia ecològica: Per la regulació de la carn és vàlid per la carn de vaca, que com a mínim 12 mesos o tres quartes parts de la seva vida ha d'haver estat alimentada sense OGM, per ovelles i cabres, 6 mesos, per porcs 4 mesos, pollastre 6 setmanes. Les vaques que donen llet han d'haver estat alimentades lliures d'organismes modificats genèticament com a mínim 3 mesos abans que la llet es pugui extreure. Les gallines ponedores han de menjar durant 6 setmanes aliments lliures de transgènics, abans que els ous es puguin etiquetar com "Sense OGM".

La cadena Tegut ja aplica aquesta etiqueta a la llet i vol començar a aplicar-la a la carn de porc. També la central lletera Upländer Bauernmolkerei i la productora de pasta Gold-Alb fan servir ja aquest etiquetatge. Els fabricants avícoles Wiesenhof i Stolle estan estudiant la possibilitat de fer-lo servir, com també ho fan els supermercats Lidl, Edeka y Rewee.