La Comissió Europea ha decidit enviar un ultimàtum a Catalunya i l'estat Espanyol pel projecte d'irrigació de Segarra - Garrigues. El Tribunal de Justícia de la UE ja va emetre en el seu moment una sentència, a través de la qual obligava l'Estat Espanyol a realitzar actuacions que minvessin l'impacte de la construcció del canal en el medi on es reprodueixen i viuen les aus estepàries. Ara, la CE adverteix que si no es compleix aquesta sentència farà els passos necessaris per a resoldre el cas i demanarà la imposició de sancions milionàries a les administracions responsables.
El desembre del 2007, el Tribunal de Justícia de la UE va concloure que Espanya no estava respectant la seva obligació de protegir les aus estepàries en una sèrie d'àrees afectades per aquest projecte de construcció a gran escala i susceptibles de passar a formar part de la xarxa Natura 2000. El segon i definitiu dictamen motivat de la Comissió és resultat del fet que no s'han fet els passos necessaris. Si no es produeix un compliment absolut de la sentència per part de l'Estat espanyol, la Comissió pot remetre de nou el cas al Tribunal de Justícia i sol·licitar-li que imposi sancions financeres.
La construcció ha continuat malgrat la decisió del Tribunal, i la recent inauguració d'una part del projecte, el passat 5 de juliol, posa en perill l'aplicació de la sentència.
El cas fa referència a l'impacte mediambiental d'un canal de 85 quilòmetres que extraurà aigua del riu Segre per regar terrenys agrícoles de la regió de Lleida. Les obres van començar el 2002 i s'espera que la seva construcció es perllongui durant una dècada. El canal és un dels projectes d'enginyeria civil més cars que mai hagi licitat el Govern de Catalunya i travessarà diverses àrees protegides.
El Tribunal de Justícia de la UE va abordar la manca de designació de Zones d'Especial Protecció d'Aus (ZEPA) en el territori afectat pel projecte Segarra-Garrigues en una altra sentència el juny de 2007 (cas C-235/04)[1].
Zones d'Especial Protecció i Zones Especials de Conservació
Europa compta amb dos textos legislatius clau per protegir la natura: la Directiva Aus i la Directiva Hàbitat. Sota la Directiva Aus, els Estats membres estan obligats a designar com a Zones d'Especial Protecció d'Aus (ZEPA) els punts sensibles per a la conservació de les aus salvatges. La designació de ZEPA s'ha de basar en criteris objectius i verificables científicament.
Sota la Directiva Hàbitat, els Estats membres han de realitzar una llista de Llocs d'Importància Comunitària (LIC) del seu territori que contribueixin de manera significativa a la preservació dels tipus d'hàbitat existents a Europa. Els Estats membres disposen de sis anys per aprovar la legislació nacional necessària per convertir els LIC en Zones Especials de Conservació (ZEC), estrictament protegides. Totes elles, les ZEPA, els LIC i les ZEC formen la xarxa Natura 2000 d'àrees protegides, l'instrument més important amb què compta la UE per preservar els hàbitats naturals i les espècies animals i vegetals que hi habiten.
Procés legal
L'article 226 del Tractat dóna a la Comissió la potestat d'emprendre mesures legals contra un Estat membre quan aquest no respecta les seves obligacions.
Quan la Comissió considera que pot haver-hi una violació de la legislació comunitària que obri la porta a un procediment d'infracció, adreça una carta d'emplaçament (primer avís escrit) a l'Estat membre en qüestió, tot demanant-li de presentar les seves observacions en un període específic, normalment, dos mesos.
A la llum de la resposta de l'Estat en qüestió o en absència d'aquesta, la Comissió pot decidir adreçar-li un dictamen motivat (avís escrit definitiu). Aquest estableix de manera clara i definitòria la raó per la qual es considera que hi ha hagut una violació de la legislació de la UE i crida l'Estat membre a complir en un període específic, normalment, dos mesos.
Si l'Estat membre no compleix amb el dictamen motivat, la Comissió pot decidir remetre el cas al Tribunal de Justícia de la UE. Quan el Tribunal de Justícia considera que el Tractat ha estat infringit, es requereix l'Estat membre en qüestió que prengui les mesures necessàries per reconduir la situació.
L'article 228 del Tractat ofereix a la Comissió la potestat d'actuar contra un Estat membre que no compleixi amb una sentència prèvia del Tribunal de Justícia. L'article també permet a la Comissió demanar al Tribunal d'imposar una sanció financera a l'Estat membre en qüestió.
Més informació: Comissió Europea
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari