La solució al canal Segarra-Garrigues passa per "conrear" ocells a més de cereals

Jordi Sargatal, conegut naturalista, que ha tingut diferents responsabilitats com la direcció dels Aiguamolls de l'Empordà o de la Fundació Territori i Paisatge, va representar la Generalitat en un viatge a Brussel·les, l'any 2005, per mirar de desencallar, ja aleshores, el conflicte provocat per la construcció del canal Segarra-Garrigues, damunt del qual pressionava una sentència del Tribunal Europeu. Sargatal hi va anar a petició del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, el qual li va encarregar la seva mediació com a expert per a trobar una solució que ajudés a compatibilitzar la protecció d'espècies d'aus estepàries amenaçades amb l'expansió de les terres de reg projectada gràcies al canal.

Aquella reunió va acabar amb alguns compromisos que els directors generals que acompanyaven Sargatal van anotar acuradament.

El temps ha passat i aquells compromisos assumits no s'han acomplert, ni tampoc se li ha demanat a Sargatal més negociacions a Brussel.les.

El cas és que ara la Comissió Europea ha amenaçat l'estat espanyol amb una multa milionària si no aplica les correccions que detalla la
sentència: declarar 40.200 hectàrees de les 70.000 de reg com a zones de protecció (ZEPA) per a espècies com el sisó, l'al·losa becuda, l'àliga cuabarrada o la calàndria, el que  qüestiona més del 50% del projecte.

El president de la Generalitat, José Montilla,  ha garantit, en declaracions a Catalunya Ràdio, la fermesa del govern en la defensa dels regants del canal Segarra-Garrigues, intentant que el reg sigui compatible amb les normes europees de protecció d’aus. Però aquesta compatibilitat és complexa.

Per Sargatal el que vol protegir la UE són els ocells no pas una gran extensió de terreny, el problema és que les aus estan molt repartides per tot aquest territori i caldria fer un projecte per afavorir-ne la concentració en àrees concretes i ben delimitades. Sobre aquesta actuació hi ha molta experiència i assegura que, en tot cas, els regants que quedessin dins l'àrea de protecció haurien de rebre compensacions. I també caldria un canvi significatiu de pensament: A més de "conrear blat de moro o tomaques, també conrearien aus".