El model sorgit de la 2ª Revolució Industrial que es basa en el creixement a partir dels cotxes, de les energies fòssils o de la generació d'electricitat centralitzada té els dies comptats, segons el que va exposar Jeremy Rifkin ahir a Barcelona. Ara cal un canvi profund de creixement que sorgeixi del que anomena "energia distribuïda". És a dir, "un model en el que tots podem produir energia, emmagatzemar-la i, després, compartir-la". Una energia que podem aprofitar del que ens aporta el medi natural com és el sol, el vent, l'escalfor de la terra... Una energia diària que podrien generar els mateixos edificis i que trenca els esquemes actuals de distribució on els consumidors finals són elements passius, únicament receptors.
Jeremy Rifkin va parlar ahir de l'empatia amb l'entorn com a base de la tercera revolució industrial en la cloenda de l'exposició a Green New Deal, un projecte realitzat per l'arquitecte Enric Ruiz Geli, que s'ha basat en les teories de l'economista nord-americà per a dissenyar una gestió energètica de la façana del Centre d'Arts Santa Mònica a la recerca de sostenibilitat i autosuficiència energètica.
Tres crisis que es retroalimenten
Rifkin va introduir la conferència explicant que en l'actualitat tenim tres crisis simultànies que es retroalimenten: La crisi econòmica, degut a un model que era vàlid pels anys quaranta però ja no serveix ara, la crisi energètica, amb un petroli que cada dia tendirà a uns preus més elevats i la crisi lligada al canvi climàtic. Rifkin va fer esment que per primer cop els científics han parlat d'un augment de 6ºC en les temperatures de 2050, quan fins ara només preveien un augment de 2ºC. Si la previsió es complís implicaria l'extinció de la vida tal com la coneixem ara, va dir.
Els quatre pilars en què es basa la teoria de Rifkin
Per afrontar aquests canvis, la nova economia ja no es pot basar en models i recursos que s'esgoten. Proposa quatre elements bàsics en què s'ha de fonamentar la nova economia:
1- Les energies renovables. Ja s'han marcat objectius comunitaris de reducció del 20% de les emissions de CO2 per al 2020. Però no n'hi ha prou, s'ha de complementar amb noves mesures.
2- Els edificis poden produir emissions però també poden ser productors d'energia. L'economista preveu que si ara els edificis són els responsables d'un terç de les emissions de CO2 del planeta, d'aquí 25 anys es poden convertir en punts productors d'energia. "Gràcies a incorporar plaques fotovoltaiques, vegetació, elements per captar energia eòlica... s'aconseguirà que siguin autònoms energèticament parlant". L'expert plantejava que Espanya i Catalunya estan en situació de lideratge d'aquest nou sistema d'aprofitament energètic. L'acondicionament dels edificis per a convertir-los en més sostenibles podria ser una sortida de la crisi immobiliària, va suggerir.
3- No sempre es consumiria tota l'energia que es produís, pel que el tercer element que proposa és l'emmagatzematge d'aquests excedents d'energia a través de l'hidrògen i,
4- Per últim, proposa seguir el model d'Internet que comparteix continguts en xarxa aplicant-lo a la distribució d'energia. De manera que, si cal, l'energia es pugui distribuir on en aquells moments hi hagi demanda.
Rifkin, abans de finalitzar, es va refermar en que cal deixar de veure la natura "com un entorn per a explotar i tenir-la com a base de recursos per compartir". Les investigacions i les noves tecnologies permeten ja la realització d'aquests canvis en el sistema, ara només falta una reflexió i un replantejament globals començant pels dirigents dels G8 o dels G20. "Les empreses s'han avançat i ja ho comencen a veure" va ressaltar, posant l'exemple d'Acciona o NH hoteles.
Jeremy Rifkin és president de la Foundation on Economic Trends (Fundació per a l'estudi de les Tendències Econòmiques). Autor de llibres com The Hydrogen Economy o The European Dream ha treballat d'assessor de la Unió Europea en temes d'economia, canvi climàtic, seguretat energètica i desenvolupament sostenible.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari