10 entitats presenten una demanda contra l'hotel W

El contenciós administratiu que aquesta demanda posa en marxa és contra les dues administracions responsables de la construcció de l’Hotel. Per una banda, es demanda l’Ajuntament de Barcelona contra la resolució per la qual s'atorga la llicència integral a l’hotel, i de manera indirecta contra el Pla especial Nova Bocana del Port de Barcelona, que contravé el Pla General Metropolità i la legislació portuària. Per l’altra, es demanda Ports de l'Estat (i per tant el Ministeri de Foment i el Govern central) contra la concessió d'ús privat a l'hotel en un territori de domini públic.

Segons els demandants, l’hotel s’ha construït a tants pocs metres de l’aigua emparant-se en la legislació portuària, que té com a excepció el cas de les infraestructures d’ús portuari que es construeixen en el terreny públic del port. "Un hotel de luxe de 100 m d’altura no constitueix en cap cas un equipament portuari", al.leguen.

Amb aquesta acció legal les entitats volen posar en qüestió l'aposta per la indústria del turisme que està fent l'Ajuntament de Barcelona. Defensen que s'ha de començar a posar en dubte que la indústria del turisme reporti beneficis a la ciutat, atesos els costos que suposa. L'aposta pel sector turístic sense regulacions té greus conseqüències per al teixit social, afegeixen, ja que trenca els vincles socials com ja fa temps que s'ha estat denunciant a Ciutat Vella. Des d'un punt de vista laboral, el sector de l'hoteleria és un dels sectors amb més precarietat laboral, amb gairebé un 90 % dels nous contractes de caràcter temporal.

El turisme, i més un hotel de luxe com l'Hotel Vela, genera uns costos de neteja, seguretat o transport que es paguen de les arques públiques, protesten les entitats i plantegen que en aquest cas ningú no assumeix contrarrestar la pujada del nivell de vida (encariment preu de l'habitatge, cistella de la compra, desaparició del comerç de proximitat...) que genera en els barris més afectats, com el de la Barceloneta en aquest cas.

Segons Albert Recio, sots president de la FAVB i professor d'economia de la UAB va advertir que el problema de Barcelona és justament la manca d’un model, fet que provoca que siguin els operadors privats els que de facto acabin gestionant la ciutat. En l'acte de presentació de la demanda, Recio va afirmar que l'hotel és un exemple més del paper d’enemic de la ciutat que ha representat el Port de Barcelona en les darreres dècades (des de la construcció del Maremàgnum, que ja va ocasionar moltes protestes ciutadanes).

Amb aquest acció legal les entitats volen fer front a la impunitat urbanística que pateix Barcelona, la qual s'està veient aquest dies amb el Palau de la Música i el cas Millet, o la venda de l'hotel Miramar i demanen el retorn dels terrenys al comú, l'enderroc de l'hotel o bé, en cas que es considerés la inviabilitat econòmica i ecològica de l’enderroc, l’obertura d’un procés de discussió públic sobre la possibilitat del canvi d’usos de l’hotel.

Les deu entitats que interposen el recurs són:
AIAM (Associació per la Investigació i l'Acció Metropolitana), Associació Catalana de Surf, Observatori DESC (Drets Econòmics, Socials i Culturals), AV l'Òstia, Plataforma en Defensa de la Barceloneta, Ateneu Popular la Torna de Gràcia, CGT Parcs i Jardins, Centre Social de Sants, ATTAC Catalunya i AV Can Ricart.

Més informació: hotelvelabarcelona.com