Detecten nou biomarcador de fumadors en l'alè humà

El dimetilfurà que conté el fum del tabac perdura en l'alè de les persones durant els tres dies següents ha haver fumat. Amb això s'ha mostrat com un biomarcador dels més efectius. Des d’un punt de vista mèdic hi ha interès per trobar els biomarcadors que permetin demostrar, de forma clara i efectiva, el consum de tabac. Es dóna el cas que, davant del metge, nombrosos pacients no reconeixen ser fumadors o bé expressen un consum inferior al real. Ara, un estudi del grup de recerca de Tecnologies Bioanalítiques de la Universitat de Girona, ha aconseguit demostrar l'existència d'aquest biomarcador en l'alè humà.

Per al metge és important trobar marcadors efectius de l’hàbit de fumar perquè aquest és un factor de risc en diverses patologies, com són les malalties vasculars i pulmonars. El principal avantatge de l’anàlisi d’alè consisteix en el sistema de diagnosticar que en no ser invasiu, no presenta els inconvenients associats a d'altres tècniques convencionals, com son l’anàlisi de sang i d’orina.

El treball científic dut a terme per Dr. Juan M. Sánchez, amb la participació de la Dra. Mar Castellanos (Hospital Dr. Josep Trueta) ha avaluat la presència de diferents compostos orgànics volàtils en l’alè de 204 persones, de les quals 100 eren fumadores i 104 no fumadores. Dels diferents compostos identificats en el fum del tabac, que s’introdueixen al cos humà com a contaminants i que es poden detectar a l’alè d’una persona, el 2,5-dimetilfurà ha demostrat ser el que té una capacitat de predicció més elevada (99.5% d’eficàcia). L’instrumental desenvolupat pel grup de recerca, ha permès la detecció d’aquest compost tant en fumadors amb un elevat consum diari de cigarretes com en persones que només fumen puntualment (amb mitjanes de 2-3 cigarretes a la setmana). S’ha demostrat la permanència al tracte respiratori del 2,5-dimetilfurà en els 3 dies posteriors a la inspiració del fum de la cigarreta.

Els resultats representen un important avenç, segons els investigadors, ja que recerques semblants només podein determinar l’hàbit de fumar, per una banda, en persones amb un elevat consum diari de cigarretes i, per l’altra, en un període de temps que no solia superar les dues hores després del consum.

En aquest moment el grup de recerca du a terme més estudis per avaluar l’efectivitat d’aquest biomarcador en fumadors passius i per determinar els nivells de contaminació per fum de tabac en locals públics.