"Perquè l'hort escolar sigui un èxit, cal divertir-s'hi!"

Montse Escutia és enginyera agrònoma especialitzada en Gestió del Medi Ambient i Agricultura Ecològica. També és coordinadora del Departament Tècnic i de Formació de l'ONG Vida Sana, entitat declarada d'utilitat pública que es dedica al foment de l'agricultura ecològica i el consum responsable i organitzadora de la fira estatal Biocultura. És membre del consell de redacció de l'edició en castellà de la revista The Ecologist i és regidora de Polítiques Ambientals, Sostenibilitat i Participació de Castelló d'Empúries. Entre d'altres publicacions, ha escrit el llibre L'hort escolar ecològic (editorial Graó, 2009), que pretén fomentar l'hort ecològic com a eina pedagògica, i també ha impulsat la creació de la maleta pedagògica de l'hort a casa, disponible als centres de recursos pedagògics.

Què ensenya, fonamentalment, l'hort als alumnes?

És una eina per veure que no tot pot ser tant immediat. Estem immersos en una societat precipitada i hi ha el perill que això inundi les aules. Les faves, tomàquets, cols, cebes, maduixes, tenen un creixement pausat, harmoniós, per això són tan bones i ens aporten tants nutrients. No és bo accelerar aquest procés. També fomenta el respecte, ja que ens adonem que tothom és important i té el seu paper.

Creu que aquesta filosofia s'ha contagiat als centres educatius?

La resposta és molt clara: sí i molt! Un exemple n'és la ciutat de Girona. A través del projecte Hort i Cultura, actualment ja són 20 els centres que tenen hort, cadascú a la seva manera: mòbils, petits, en terrasses, amb hivernacle, etc. També hi ha moltes activitats al voltant de l'hort: alimentació sana i de proximitat, venda de productes un cop a l'any al mercat municipal, un concurs d'amanides, etc. Fins i tot hi ha un grup d'adolescents de l'Aula Oberta de l'IES Narcís Xifra de Girona que estan mantenint un hort en una llar d'infants.

Per tant, l'hort ha tornat amb força i amb vocació intergeneracional...

En el cas d'aquests nois i noies amb problemes, el contacte amb l'hort i amb els nens més petits els està ajudant a agafar un compromís i a responsabilitzar-se del material i les tasques, fent una activitat cívica. En altres casos, els avis prenen part del manteniment de l'hort escolar i se n'ocupen els caps de setmana o a l'estiu. L'horticultura escolar comença a involucrar a tota la comunitat. Així com també ho està fent l'horticultura urbana que s'està implantant arreu, a través d'horts comunitaris, balcons, terrasses, etc.

Considera que entre els avis i els alumnes hi ha hagut una pèrdua d'informació?

Aquest salt ha estat un trencament. Els nostres avis tenien diàriament una relació directa amb la terra i hi va haver un moment en què algú va considerar que això no era modern. A nivell de producció agrícola aquest trencament amb les tradicions ha estat encara més gran, utilitzant mètodes agressius com els fitosanitaris o adobs químics, etc. És el que es va anomenar Revolució Verda, que va començar a mitjans del segle XX i que va industrialitzar el camp i implantar el monocultiu, amb l'empobriment de varietats que això ha suposat. S'estima que només a Indonèsia s'han perdut 1.500 varietats en 15 anys.

I després hi ha hagut l'aparició dels transgènics...

En sóc contrària, els transgènics no solucionaran la fam al món. La solució no és augmentar la producció, sinó com ens organitzem globalment. La natura ja ens dóna els aliments i el principal perill dels transgènics és que si ens equivoquem és molt difícil tornar a enrere. Crec que hauríem d'aplicar al màxim el principi de precaució.

D'on va sorgir la idea de fer un llibre sobre els horts escolars?

Fa uns tres anys, l'editorial Graó em va demanar de coordinar un monogràfic sobre l'horticultura als centres educatius per a la revista Guix, que es dirigeix a les escoles catalanes. La meva tasca va consistir en elaborar un article introductori i coordinar els articles que mostraven experiències que s'estaven duent a terme als centres. Aquell especial va tenir molt bona acceptació i Graó em va proposar una col·laboració estable d'octubre a maig. A cada número fèiem una pàgina amb una fitxa pràctica i aquest va ser l'origen del llibre, que es va anar cuinant pas a pas.

Què hi trobem d'especial en el llibre L'hort escolar ecològic?

Fins ara hi havia molta bibliografia tècnica sobre com fer un hort i alguns dossiers de treball amb activitats, però la proposta innovadora del llibre és barrejar literatura i activitats adaptades a totes les edats. És una guia per saber com dinamitzar el treball dels alumnes a l'hort i inclou molts recursos, bibliografia i pàgines web. Té el doble objectiu de donar suport als centres docents que ja tenen hort escolar, així com animar als que no en tenen a començar-ne un. Per als continguts he comptat amb l'assessorament de l'equip tècnic de l'Associació Rodajoc, formada per mestres i pedagogs amb una ampli historial de treball a l'escola.

Diu que voldria que l'hort ecològic fos la font d'inspiració de contes...

Sí, pot ser la font d'inspiració d'artistes i poetes, el rebost dels gourmets més exigents, el gimnàs dels esportistes mediàtics amb aparells tan sofisticats com l'aixada, el rasclet o la fanga o la biblioteca del gran saber de la humanitat. Això està recollit al llibre.

Què ha de tenir un hort escolar perquè sigui un èxit?

Tot i que he escrit dotze principis (fàcil, ecològic, que exciti la curiositat, etc.) crec que el més important és que ens hi divertim. Només així tothom en podrà treure el màxim profit i tindrà l'èxit assegurat. Si l'hort es converteix en un problema per algun dels actors, està condemnat al fracàs i passa a ser, a molt estirar, un element decoratiu del pati de l'escola.

Recentment també ha presentat una maleta pedagògica relacionada amb l'hort, quines sorpreses hi ha dins?

Aquest mes de gener vam presentar la maleta "de l'hort a casa", que inclou jocs, fitxes i utensilis per treballar la terra a les escoles i s'emmarca en el Pla d'acció de desenvolupament de l'agricultura ecològica, impulsat per diversos departaments de la Generalitat de Catalunya. És una eina de consulta i se n'han editat 300 unitats, que s'han repartit als Centres de recursos, centres de natura, el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural i alguns ajuntaments. El proper pas és traduir-la al castellà i fer-la arribar a altres comunitats autònomes.

Hem parlat molt d'hort escolar però, per curiositat, té vostè un hort a casa?

Sí, visc a Castelló d'Empúries en una casa amb jardí i tinc un hort amb arbres fruiters. M'hi dedico a estones, per exemple, ara ja tinc el planter... Tot i que sóc de ciutat, de Barcelona, des de sempre m'ha atret la terra. De petita demanava al meu pare que comprés maduixeres, m'agradava cuidar-les i veure com creixien.

Amb el que hem comentat, dedueixo que la seva alimentació és ecològica i de proximitat, oi?

Sí, he contactat amb uns pagesos de l'Empordà i cada setmana em porten una cistella amb fruites i verdures. Quan em falta algun aliment fresc el compro a l'Ecomercat quinzenal que es fa a Castelló. La carn la compro en lots a un productor de la Garrotxa i la resta de coses les compro en botigues de productes ecològics.

I li agrada estar a la cuina?

M'encanta cuinar i, és més, m'ajuda a treure l'estrès. M'agrada obrir la nevera, agafar totes les verdures que trobo i fer-ne una sopa, assajar amb els gustos. O cuinar pasta, o fer coques, que als nens els encanten.

*Montse Escutia va presentar el llibre L'hort escolar ecològic i la maleta pedagògica de l'hort a casa a la jornada Horts ecològics escolars a Girona, celebrada el passat 17 de març i on es van donar a conèixer les diferents experiències que s'estan duent a terme a la ciutat. El centre de recursos La Caseta de la Devesa ha posat en marxa un espai web que és una mostra dels horts ecològics escolars de Girona.


Entrevista d'Anna Grabalosa a Sostenible