Després de la "Primavera sileciosa", Gran Bretanya s'enfronta ara a un "estiu silenciós", segons profetitza el conegut naturalista David Attenborough en el pròleg de llibre que, sota aquest títol, signen més d'una quarantena de líders ecologistes britànics. "Estiu Silenciós" detalla com l'ús de pesticides, el creixement demogràfic i l'agricultura intensiva estan destruint plantes, insectes i animals dels que depèn la resta de la vida salvatge del país.
El llibre "Primavera Silenciosa", de Rachel Carson, publicat ara fa 50 anys, va ajudar a llançar el moviment ambiental mundial i, en concret a Gran Bretanya, va contribuir a una eventual prohibició de plaguicides com el DDT. Ara, amb "Estiu silenciós" es vol invocar aquella obra que va marcar història, per explicar la ràpida desaparició d'espècies d'insectes en aquell territori. El llibre descriu la disminució del 75% de les espècies de papallones i la quasi desaparició de poblacions d'arnes, abelles, mosques i cargols. Organismes que suposen la base alimentària d'altres espècies com les aus, els peixos o ratpenats.
Jeremy Thomas, professor d'ecologia a la Universitat d'Oxford, que ha escrit el capítol d'Estiu silenciós sobre papallones, subratlla que les poblacions d'aquests insectes van caient més ràpid que mai, i més que qualsevol altre grup. La raó, segons l'expert, és que les erugues de moltes espècies necessiten determinats vegetals per alimentar-se, però sovint, són eliminats pels agricultors com a males herbes.
El llibre relaciona el descens de la biodiversitat amb l'ús creixent de plaguicides en els sectors oví i boví. Cyril Bennett, investigador de l'associació Riverfly, que també participa en el llibre, explica que "Si es permet al bestiar oví entrar en un riu després de passar per un dels tractaments habituals, la població sencera d'invertebrats que hi habita pot ser eliminada al llarg de quilòmetres de riu".
Robert Robinson, ornitòleg atribueix a la intensificació de l'agricultura, i la conseqüent pèrdua d'hàbitats i fonts d'aliment, la situació "catastròfica" que s'ha creat per les aus en terres de cultiu.
Els estornells i les orenetes es troben entre els més afectats amb la pèrdua de dues terceres parts de les poblacions des de mitjans de la dècada de 1970. El nombre d'eriçons està baixant tan ràpid que podrien donar-se per extingits al 2025, conclou.
Pels especialistes, un dels principals problemes és fer que la gent jove sigui conscient d'aquests canvis. Qualsevol persona major de 50 anys pot recordar quan els insectes comuns eren abundants. Les generacions més joves, en canvi, no es poden imaginar la magnitud del que s'ha perdut o la rapidesa amb què tot ha canviat.
Més informació: Timesonline
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari