Fa anys que Edward Hugh alertava des del seu blog, dels desequilibris d'Europa i la probabilitat d'una crisi "i ho feia molt abans que ni tan sols aparegués a la pantalla del radar dels economistes o analistes", expliquen d'ell els experts en finances. I a la fi, el seu missatge desolador s'ha materialitzat amb la davallada de l'euro, i els dubtes que van a més sobre el futur de la unió monetària. Alertava de les dificultats que tindrien països com Grècia, Portugal, Irlanda, Espanya i Itàlia en no poder devaluar unilateralment la seva moneda comuna. Si no fos per això, la solució hauria estat depreciar la moneda un 20%, però en formar part de la zona euro, ara es veuen avesats a aguantar i prendre mesures alternatives.
Hugh, que des de fa 20 anys va traslladar la seva residència des de Liverpool a Barcelona i que parla un català fluït, exposa en una entrevista al New York Times, que en no poder optar per la devaluació, aquests països no els queda més alternatives que abaixar els preus i, alhora, els salaris dels sector públic i privat, almenys un 20%, perquè la seva economia pugui restablir la competitivitat, s'incrementin les exportacions i així acumular la liquiditat necessària per a pagar els seus deutes.
Alemanya fora de l'eurozona?
Des del seu treball en solitari, ha llançat mitjançant Internet un munt de missatges alertant i analitzant les economies que últimament són a l'ull de huracà. La principal proposta de Hugh, que ben segur més d'un considerarà provocadora, és que Alemanya abandoni l'euro, ja que aquest fet implicaria un impuls immediat de la moneda cap a mínims. Una situació que portaria cap a la millora de la competitivitat dels països més febles que van quedant enrere.
La demografia, una dada clau
Quan es tracta d'explicar per què països com Grècia, Portugal, Irlanda o Espanya han arribat a aquest punt, Hugh li dóna molt de relleu a l'edat de la població. Són països on la mitjana d'edat és entre els 20 i 40 anys, una etapa en què prima la necessitat de comprar cases noves, "quan més jove és un país més depenent és del crèdit per aconseguir un creixement". En canvi, Alemanya, on l'edat mitjana és de 45, es troba amb un decreixement de la població. És una nació estalviadora, la política pública ha fomentat establir els salaris sota control i i la creació d'indústria destinada a l'exportació.
Segons Hugh, grecs, irlandesos, espanyols... va anar de "parranda" amb l'endeutament, impulsats en particular per la creixent demanda de nous habitatges i béns de consum que, en diversos casos, va derivar en bombolles immobiliàries. Els salaris es van elevar, encoratjant la despesa, "però aviat va succeir el que és inevitable: les seves indústries van perdre competitivitat davant de les dels alemanys estalviadors i les dels europeus del nord".
Edwuar Hugh va estudiar a la London School of Economics, però es va inclinar més per la filosofia, la ciència, la sociologia i la literatura. La seva recerca intel.lectual eclèctica l'ha marcat. Des de la seva residència a Barcelona escriu per a un conjunt de blocs d' Economia global i blocs específics. El reclamen dels punts més calents de l'opinió econòmica. Les seves reflexions -diu el diari- s'han convertit en lectura obligada per a una audiència global influent i creixent, inclosos els responsables de la Casa Blanca. Fins i tot ha estat festejat pel Fons Monetari Internacional, que recentment l'ha convidat a participar en la reunió per analitzar l'economia espanyola.
Entrevista realitzada fa pocs mesos a Edward Hugh, en el programa Singulars de TVC:
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari