Desenes de persones sabotegen dos camps experimentals de blat de moro transgènic propietat de Syngenta situats al terme municipal de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Els activistes consideren denuncien la política de fets consumats de la Generalitat, l'Estat i les multinacionals biotecnològiques en la imposició dels organismes modificats genèticament en l'agriculutra i l'alimentació.
Syngenta és la tercera empresa de llavors més gran del món (després de Monsato i de Dupont). El seu objectiu és dominar de manera monopòlica el mercat mundial de llavors per tal que totes les pageses i tota la producció agrícola del planeta depengui de les seves ventes de llavors. Syngenta, juntament amb el grapat d’empreses transnacionals (ETN) que controlen a) els mercats mundials d’insums agraris (llavors, fertilitzant, agroquímics…) , b) els circuits de distribució i comercialització d’aliments i matèries primes agroalimentàries, i c) el mercat mundial de productes transformats, és una de les principals promotores i beneficiàries del model agroalimentari corporatiu i industrial actualment hegemònic. Després d’haver estat imposat durant dècades a escala planetària, cada cop més veus assenyalen que 1) aquest nefast model productiu i social és un dels principals responsables de la crisi alimentària, ecològica i climàtica a la que s’enfronta actualment la humanitat, i 2) els transgènics agrícoles representen una nova volta de cargol del model agroindustrial, la qual no fa res més que profunditzar els gravíssims impactes socials, culturals i ambientals associats a l’agronegoci transnacional.
Segons la legislació europea, els camps experimentals d’OMG representen un pas intermitg indispensable per a que la Comissió Europea (CE) aprovi el conreu comercial en territori europeu de varietats transgèniques que fins ara no estaven autoritzades a la UE. Com duen anys denunciant diversos actors europeus , el protocol que han de seguir les ETN biotecnològiques per obtenir l’aprovació de les seves llavors transgèniques està ple de trampes i irregularitats. Entre elles, destaquen, per una banda, els diversos escàndols que han esquitxat l’Agència de Seguretat Alimentària Europea, (EFSA) els quals han deixat clar que aquest organisme pretesament científic està al servei de la industria transgènica. Per altra banda, també cal assenyalar el paper de promoció encoberta dels OMG agrícoles que està jugant la pròpia CE.
Dotze anys després que s’iniciés el cultiu de blat de moro transgènic a Catalunya l’aparició de desenes de casos de contaminació genètica de les produccions agràries ecològica i convencional (contaminació de partides de llavors, a nivell de camp, de pinsos per l’engreix animal i de productes per a l’alimentació directa humana) ha demostrat reiteradament que la pretesa coexistència entre cultius transgènics i no transgènics és totalment impossible, a més d'absolutament indesitjable. La proliferació de l’agricultura transgènica al nostre territori ha suposat l'extinsió de com a mínim dues varietats de blat de moro tradicional (“morat” i “del queixal”) i la disminució en un 95% del conreu de blat de moro ecològic entre els anys 2002 i 2008.
Tot plegat indica inequívocament, segons els activistes, que els OMG agrícoles fan impossible el desenvolupament i la consolidació de models de producció, de distribució, de consum i de societat alternatius al dominant, basats en l’agroecologia i la lluita per la sobirania alimentària del pobles. És per això que rebutgen frontalment tant els transgènics agrícoles com la societat tecnoindustrial capitalista que els fa possibles i necessaris (… necessaris per a que uns pocs actors molt poderosos consolidin el seu domini sobre la població mundial, i perfeccionin les seves estratègies de negoci).
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari