Qui va matar el cotxe elèctric?

El 1990 va ser l'any en què General Motors va proclamar als quatre vents que apostava pels cotxes elèctrics i va presentar el EV1, un cotxe que arribava als 128 km hora, tenia més de 100 km d'autonomia, podia accelerar de 0 a 100 km/h en menys de 8 segons i, sobre tot, era elèctric, un cotxe preparat per evitar la pol.lució ambiental a l'estat de Califòrnia. Però tot allò va quedar en no res. BBCnews dedica un reportatge a la recerca dels motius d'aquell fracàs. Parla del cineasta Chris Paine que ha fet el documental "Quí va matar el cotxe elèctric?" en el que fa palès que els responsables d'aquella mort han estat els fabricants de cotxes i les empreses petrolieres, que van actuar cínicament, els consumidors que no van respondre i els governs que no s'hi van comprometre. Durant els 90 l'estat de Califòrnia havia introduït una política per "l'emissió zero" amb la intenció que tots els vehicles que es comercialitzessin a partir de 2003 no contaminarien. A partir de 1996, General Motors va lliurar 800 EV1 i, icones de l'espetacle com Tom Hanks i Mel Gibson van ser dels primers clients. Però tot i així el mercat no es va estimular. Sembla ser que la mateixa General Motors havia pressionat al govern perquè es fes enrere en aquella política pro "no contaminació". Set anys després GM es va tirar enrere de la fabricació i va optar per destruir els vehicles. Van sorgir veus posteriors que recolzaven lleis que promoguessin cotxes amb cèl.lules de combustible, cotxes híbrids i altres models no contaminants. Els detractors dels cotxes elèctrics argumentaven que l'increment de generació d'energia contrarrestaria el benefici de la reducció de combustible. En un moment de la pel.lícula un periodista assenyala que el típic consumidor dels Estats Units li té por a veure's obligat a conduir cotxes petits i viure en cases fredes, com a fet diferencial de les preferències dels consumidors europeus. Però, tampoc a Europa va tenir èxit el cotxe elèctric, l'anomenat Ford Think, poca autonomia, poca velocitat, poca demanda. En la web EVUK (Vehicles Elèctrics del Regne Unit), es pot llegir el següent missatge: "Si us plau, Ford, Nissan i d'altres: no forceu als europeus a comprar cotxes dignes però de disseny ridícul, que acaben per desmotivar al comprador mig" Ara Ford promou una versió de bioetanol del Ford Focus i fa inversions milionàries en cotxes híbrids. Altres com el Toyota Prius i l'Honda Civic Hybrid, venen amb dos motors, un d'elèctric que es carrega amb l'energia que se genera en frenar el vehicle i l'altre de gasolina, però no passa dels 15 km/h, és un cotxe per ciutat. I altres marques com Peogeot o Citroën estan investigant en cotxes amb energies alternatives, però no pas en cotxes elèctrics. Segons Piers Ward, de la revista Top Gear, el problema del cotxe elèctric té a veure amb la imatge. I no només té carències d'estètica també cal estimuls per altres bandes perquè els consumidors deixin de comprar cotxes de gasolina, els estimuls fiscals que són els que més directe arriben.