Les mesures de seguretat dels passatgers haurien de ser finançades amb fons públics

Viatjar en avió pren dimensions que comporta cada vegada més mesures de prevenció i seguretat suplementàries al simple fet de viatjar. Un informe de la Comissió Europea assegura que les mesures aplicades en vols i transports marítims les estan pagant els viatgers. Unes mesures aplicades permanentment des dels atemptats de l'11 de setembre i, ben segur que la trama descoberta ahir 10 d'agost al Regne Unit per perpetrar un magne atemptat tendirà a enfortir-les. L'informe de la CE conclou que els diners invertits són pocs i que, a més, haurien de provenir de fons públics. Afegeix una crítica a la poca transparència de les taxes per la seguretat que s'apliquen i adverteix que els diferents mecanismes que tenen els Estats per finançar aquestes mesures poden implicar una distorsió per la competència. Després dels atemptats de Nova York es va crear una normativa de seguretat base europea que establia que les normes s'aplicarien segons l'aurtoritat competent, és a dir, vint-i-cinc sistemes nacionals diferents. Normes que no estan desenvolupades d'una manera unitària i harmònica. L'informe que acaba de presentar la Comissió es basa en estudis fets per separat de l'aviació i el transport en barco. De mitjana, en aviació només es dedica entre un 1 i un 2% de les tarifes aèries en taxes de seguretat. Hi ha dos models de finançament, centralitzat a través de cada Estat, i en l'altre model la seguretat recau en les autoritats de l'aeroport, també depenents del ministeri corresponent. Per això l'informe conclou que, de qualsevol manera, el passatger és el que financia la seguretat a través de les taxes que graven el bitllet. En el sector marítim l'estudi assenyala que els costos invertits en seguretat, igual que en aviació, són molt baixos. La UE compta amb més de 1.200 ports, 4.000 instal.lacions portuàries i 9.000 barcos. Les conclusions bàsiques de l'informe són doncs que cal incrementar la transparència en les tarifes de seguretat i harmonitzar-ne les mesures entre tots els estats. A més, constata que la protecció dels ciutadans davant dels atacs terroristes es responsabilitat de l'Estat i, per tant, els fons públics destinats a aquest fi no són una ajuda d'Estat. Font: Aquí Europa