El tema no és nou. L'alternativa a l'hiperconsumisme del s.XX s'ha plantejat des de diverses òptiques però sempre coincideix en la necessitat de tenir accés als bens i als serveis però sense posseir-los. Així han anat sorgint iniciatives amb aquest esperit, com compartir cotxe o taladre, lloguer de bicicletes, crèdits a baix interès entre particulars, els bancs de temps, les campanyes per a reaprofitar joguines, videojocs, roba, i fins i tot, el lloguer de complements de luxe... Aquesta vegada es tracta del concepte "consum de col.laboració" que recull el llibre What’s Mine Is Yours (el que és meu és teu). Els autors, Rachel Botsman i Roo Rogers, es basen en el compartir serveis i recursos, gràcies a l'evolució de la tecnologia i les xarxes socials.
Alguns exemples d'empreses innovadores en aquest camp: Freecycle ajuda a regalar coses perquè no acabin en els abocadors, el seu lloc web té 7,6 milions de membres; CouchSurfing connecta les persones que tenen un sofà disponible amb els viatgers que desitgin dormir-hi, actualment hi ha 2,3 milions de couchsurfers registrats en un total 79.000 ciutats d'arreu del planeta. D'altres pioners del "consum de col.laboració" actuen merament com a intermediaris, bé sigui cedint per hores el seu aparcament de cotxe, bé posant al servei dels membres de la xarxa els seus coneixements de jardineria o com a gestor.
D'altres exemples d'empreses de nova creació, SnapGoods, que basa el seu model de negoci en la possibilitat de llogar per hores, compartir o intercanviar bens en un entorn local. També segueixen aquesta línia NeighborGoods i ShareSomeSugar. Altres serveis comercials segueixen aquests criteris com el peer-to-peer tecnologia en xarxa sense clients ni servidors fixos, o bé Airbnb per viatjar d'una altra manera.
més informació: Collaborativeconsumption
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari