Albert Ferré, el primer activista antitransgènics portat a judici

Ahir es va celebrar a la Sala 2a. del Jutjat Penal de Lleida, el primer judici contra un activista antitransgènics a l'Estat. Ecologistes en Acció, juntament amb Greenpeace, Coordinadora d'Agricultors i Ramaders (COAG), Xarxa de Llavors, Amics de la Terra, Seae i la resta d'associacions que formen part de la Plataforma Rural mostren el seu suport a Albert Ferré, acusat d’haver participat en una acció en un camp experimental de blat de moro transgènic de titularitat pública, al juliol de 2003. L’IRTA (Institut d’Investigació Tecnològica i Alimentària) i la Universitat de Barcelona s’han presentat com acusació particular i sol•liciten 500.000 euros d’indemnització, que inclouen 12 mesos de pena de presó. Aquest no és l’únic cas de persecució del moviment anti-transgènic, segons les organitzacions; Josep Pàmies, un altre agricultor català, s’enfronta a una petició de quatre anys de presó i 50.000 euros d’indemnització per una acció que va tenir lloc el 13 de setembre de 2003. La plataforma ressalta que els camps on es van realitzar les accions no complien la normativa d’identificació i registre, tot i estar subvencionats amb diners públics. En un comunicat, les organitzacions ecologistes defensen que, tal com recullen nombrosos estudis científics, el cultiu de transgènics comporta riscos per al medi ambient, la salut humana i per a l’agricultura i l’alimentació en general. Cada vegada són més freqüents les contaminacions de productes i conreus no transgènics per organismes modificats genèticament (OMG), havent-se demostrat que el seu alliberament suposa un perill ingestionable. A l'estat espanyol, únic estat de la UE on el govern tolera el conreu de transgènics a gran escala, existeix una immensa falta d’informació, de control i de seguiment sobre la situació dels camps, la destinació de les collites, les varietats que es conreen i l’impacte d’aquests cultius sobre la salut i el medi ambient. En aquestes circumstàncies, tant agricultors com consumidors es troben en una situació d’absoluta indefensió enfront de l’agressiva política practicada per una indústria biotecnològica que sembla haver decidit que la via més expeditiva per a imposar els transgènics és la contaminació de tota la cadena alimentària. Per acabar, les organitzacions asseguren que a Espanya se segueix permetent el conreu de 31 varietats del blat de moro modificat genèticament MON810 sense les més mínimes mesures de precaució per evitar conseqüències greus com la contaminació de conreus i productes convencionals i ecològics i els possibles efectes sobre la salut. Mentre, el Ministeri d’Agricultura ha aprovat recentment 11 noves varietats de blat de moro transgènic, afavorint més encara la seva presència en el camp espanyol en un moment en què en la major part de la Unió Europea segueix existint un fort rebuig polític a aquests nocius cultius.