Amb l'euríbor i el preu del diner sota mínims, augmenta la pressió sobre els titulars d'un "swap"

La banca espanyola s'enfronta a una allau de demandes judicials presentades per clients -la majoria petites empreses- que en el seu dia van signar un "Swap" o un "clip", un producte que els blindava davant d'una hipotètica puja de l'interès o bé de l'Euríbor i que, a la pràctica, els està comportant unes pèrdues econòmiques monumentals després que, tan el diner com l'índex més utilitzat en les hipoteques, marquen mínims històrics.

Són uns productes que asseguren al client que no pagarà més si els interessos passen d'un límit determinat però, en canvi, no li permeten beneficiar-se quan són baixos com ara.

Cotizalia parla avui del tema, i recull declaracions del professor de Dret en Borsa, Fernando Zunzunegui, assenyalant que "aquest problema podria tenir més implicacions per la banca que el cas Lehman Brothers, ja que ha arribat a amenaçar la continuïtat de moltes empreses".

Entre les entitats que més "swaps" van comercialitzar entre pimes i particulars en destaquen pel nombre concedit:  Banco Santander, Caixa Galicia, Banc Sabadell, Bankinter, BBVA, La Caixa o Caixa Sabadell.

Ja fa uns mesos que podeu consultar a Jornal l'entrevista realitzada a un empresari del Pla de l'Estany, Emili Ruíz, on explica amb detall l'evolució del seu cas fins a veure's obligat a pagar en una de les revisions trimestrals la quantitat de 6.000 euros, per un producte que li havien venut com a assegurança per a estalviar-se de pagar les alces febrils de l'euríbor, dos anys abans. Si fem una recerca a través de Google o Youtube trobem casos d'afectats que clamen per una solució justa. El vídeo de Youtube que podeu veure al final del text n'és una mostra prou fefaent.

De totes les demandes judicials presentades, algunes han arribat més lluny que d'altres. Un dels casos que va arribar a l'Audiència Provincial d'Àlava, va obtenir una sentència a favor dels clients per considerar que "quan l'usuari va signar el document creia que es beneficiava quan, en realitat no podia entendre les operacions". Fins i tot, la mateixa institució va puntualitzar que ni els mateixos responsables de les entitats financeres que van recomanar el producte al seu client, coneixien els detalls del seu funcionament.

Però, per altra banda, l'Audiència Provincial de Madrid, va desestimar les demandes de clients del Banco Santander per considerar que els termes del contracte eren prou clars com perquè el client fos conscient del que signava.

Per altra banda, el Banc d'Espanya, que en un principi s'havia mostrat més proper als afectats amb consideracions com que per a entendre determinats contractes de swap, calia una certa formació financera, en les darreres resolucions ha recolzat el comportament de les entitats. La banca, de manera majoritària, defensa que la comercialització dels swaps s'ha fet de manera correcta i que les demandes que estan preparant organitzacions d'usuaris com Adicae no els traurà la son, ja que es proposen analitzar totes les reclamacions i només responsabilitzar-se quan es detecti alguna negligència.

L'organització d'usuaris Adicae, ve organitzant des de fa mesos, sessions informatives als afectats per "clips" bancaris cada dimecres de 5 a 7 de la tarda, a la seva seu del carrer Entença, 30.