Les poblacions rurals perden habitants. Davant d’aquest context, Marc Dalmau Saba, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Ariadna Julià de Gispert, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), en el Treball Final de Màster (TFM) i en el Treball Final de Grau (TFG), respectivament, van analitzar com l’economia social i solidària (ESS) pot revertir el despoblament. Ambdues investigacions van ser reconegudes en la seva categoria com els millors treballs universitaris en els Premis de l’Economia Social del 2022, un reconeixement que la Fundació Roca Galès atorga des de fa anys.
En el treball ‘Models alternatius de tinença i ús de l’habitatge en el món rural’, Dalmau posa l’accent en què les poblacions rurals estan perdent habitants alhora que, actualment, principalment viuen del turisme i les segones residències, per la qual cosa progressivament s’han anat perdent les feines que eren pròpiament de la zona, com l’activitat agrícola.
Segons les dades que aporta Dalmau en el seu TFM, el 1900 un 55% de la població catalana vivia en pobles de menys de 5.000 habitants i un 40,8% ho feia en municipis de menys de 100. Aquesta xifra va descendir fins al 10,7% en el 2008 pels pobles de menys de 5.000 habitants i se situa al 7,7% pel que fa els pobles de menys de 100, en l’actualitat. Pel que fa a l’agricultura, a principis del segle XX es dedicava a aquesta activitat un 44,6% de la població total enfront de l’1,9% d’ara.
D’altra banda, segons l’informe de projeccions municipals 2018-2033 de l’Idescat consultat per l’estudiant de l’UAB, un 33% dels municipis de Catalunya està o estarà en un procés de despoblament en el futur. Les zones més afectades pel creixement negatiu són les Terres de l'Ebre (77%), Ponent (68%) i l'Alt Pirineu i Aran (61%). “L'eix occidental de Catalunya de nord a sud estarà en procés de decreixement natural”, detalla l’estudiant en el TFM.
Entre els motius principals que ha detectat Dalmau que propicien aquest despoblament del món rural és la manca de serveis, d’ofertes laborals i la dificultat d’adquirir habitatges, entre altres.
Davant aquesta situació i la passivitat de l’administració, explica l’alumne de màster, han sorgit iniciatives ciutadanes per autoorganitzar-se i donar respostes col·lectives a través d’habitatge cooperatiu en cessió d'ús com el de la Tremolina Coop a Gerri de la Sal, al Pallars Sobirà, i Envall Coop a la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà; així com la masoveria urbana, que contempla la cessió d’un immoble en sòl urbà a canvi de la seva rehabilitació. “La masoveria urbana i l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús són una oportunitat d'accés a l'habitatge molt interessant en zones amb patrimoni en desús”, defensa Dalmau en el TFM.
El principal impediment per dur-les a terme, però, és el gran desconeixement que existeix sobre aquests models d’habitatge per part de la majoria de la població, les entitats municipals i supramunicipals del món rural.
“Els models alternatius de tinença i ús de l'habitatge no poden solucionar les dinàmiques de despoblació o aconseguir dinàmiques de repoblament per si soles; però poden crear una base des d'on iniciar aquests processos per la seva capacitat de garantir i crear població estable en un territori i les oportunitats de crear projectes productius i de dinamització social i econòmica en el seu entorn”, conclou Dalmau.
El ressorgiment de les ESS
Per la seva part, Ariadna Julià ressalta en el TFG ‘Economia social i solidària en el món rural’ com les iniciatives socials amb base associativa i cooperativista han ressorgit amb el context de crisi global marcat per la pandèmia. Julià destaca les divergències que existeixen entre els nuclis urbans, on s’ha centralitzat l’activitat econòmica, i els rurals, que han quedat aïllats. Amb aquest punt de partida, l’alumna de l’UPF basa la investigació a contrastar si l’ESS pot esdevenir un bon mecanisme per fer front al despoblament rural, fent la comparativa entre aquest model i el capitalista.
“La fortalesa de l’ESS rau en la capacitat de generar cohesió social i territorial, situant les persones al centre i lluitant per la justícia social. És un repte que precisa temps i adaptació al territori, però que pot aconseguir un arrelament molt superior”, conclou l’estudiant de grau.
“El nou paradigma pretén introduir la visió social en les pràctiques econòmiques, empoderant a tots els actors que en formen part i consolidant la primacia de les persones i el benestar de la comunitat per sobre del capital”, manifesta Julià en el TFG. A més, destaca que les ESS propicien una organització més democràtica, creen llocs de treballs sostenibles, milloren l’ocupabilitat, formen els treballadors i potencien un desenvolupament sostenible.
“S’observa en la mateixa raó de ser de l’ESS, un motor de canvi i una voluntat transformadora amb capacitat d’abordar la problemàtica del despoblament rural, a través de l’increment del capital social de les diferents regions i la dinamització econòmica i social del territori”, argumenta Julià, tot i que es posa en evidència que els seus processos són lents i, per tant, una empresa convencional assoliria aquests objectius més de pressa.
Altres premiats
Els Premis Economia Social, organitzats per la Fundació Roca Galès, reconeixen els millors treballs de cada categoria amb 1.100 euros i 300 més per gastar en productes i serveis del mercat social. En aquest context, la investigació d’Anna Llonch «Reflexions i eines per a les comunitats energètiques» va guanyar el premi al millor Treball de Postgrau (TP). La finalitat d’aquesta recerca és fer un recorregut sobre la necessitat d’aquestes comunitats energètiques i iniciar un banc d’eines per facilitar-ne la implantació.
Així mateix, dotat amb el mateix valor econòmic, també s’entrega un Premi Especial, que en l’edició del 2022 va ser per la recerca de cinc alumnes vinculats al projecte Cucsperativa. El TP de Gemma Graells, Ignacio Pino Rojas, Rubén Sosa, Clàudia Cavaller Àlvarez i Ferran Surriba Codony, estudiants de la UPF, aprofita la feina que els alumnes ja fan a la comarca d’Osona des de l’associació Terra Fèrtil, encaminada a la creació de Cucsperativa SCCL, en format de cooperativa. Aquest aborda una gestió mancomunada dels residus orgànics, alternativa als fertilitzants químics i a partir del vermicompostatge, un procés de compostatge que utilitza cucs de terra.
Més enllà del premi especial i el dels millors TFM, TFG i TP, també es reconeix els segons millors de cada categoria amb 900 euros i 300 més per gastar en productes i serveis del mercat social.
Els Premis d’Economia Social reconeixen les investigacions universitàries entorn el cooperativisme i l’economia social. Per això, si entre el setembre del 2022 i el 10 de juliol d’enguany (data límit de presentació), has realitzat un TFM, TFG o TP, sigui col·lectiu o individual, sobre aquesta temàtica, et pots inscriure a l’edició d’enguany, en la qual es repartiran 9.200 euros entre els premiats.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari