L'OIT, tan important, tan desconeguda

Amb les sigles OIT faig referència a l’Organització Internacional del Treball, un organisme especialitzat de Nacions Unides, amb seu a Ginebra, que promou l’adopció de normatives, polítiques i programes en matèria laboral i social en l’àmbit mundial.

L'OIT va néixer l’any 1919, per tant, aquest any fa el seu centenari. Rebobinant en la història, cal recordar que uns mesos abans del seu naixement, s’havia posat fi a la Primera Guerra Mundial. Les causes del conflicte varen ser diverses, entre les quals està allò que s’explica a molts llibres escolars de com els reis, emperadors o governs europeus, per esguard dels seus interessos polítics, varen enviar a la mort a milions de persones, això sí, mitjançant la inflamació del sentiment nacional de totes elles. Un aprofundiment d’aquesta qüestió pels experts ens ha permès saber la importància que varen tenir els interessos comercials de les grans indústries d’armament en l’esclat del conflicte i, sobretot, en les deplorables condicions educatives, socials i laborals de milers d’obrers, que dia a dia patien en les fàbriques les conseqüències d’una revolució industrial que, sense haver estat mai controlada pels Estats, va acabar deshumanitzant a les persones.

Alguns polítics varen veure venir el perill, en particular el socialista francès Jean Jaurès, que va fer una crida incansable als treballadors perquè no es deixessin endur pels cants de sirena bèl·lics que els animaven a matar als seus germans alemanys, que alhora patien les mateixes condicions d’explotació laborals i socials al seu país. Sempre he pensat que el veritable factor que va suposar l’inici de la guerra no va ser l’assassinat de l’arxiduc austríac Francesc, tal i com diuen els llibre d’història, sinó l’assassinat d’en Jaurès el 1914. Les elits econòmiques i polítiques varen veure així aclarit el seu camí cap a la guerra.

La fi de la guerra el 1918 i la massacre produïda justament entre antics obrers, i posteriors soldats, van ser el cop d’esperó perquè Estats, treballadors i empreses pactessin la creació de l'OIT, tot partint d’una premissa inclosa en la seva constitució i que, per a mi, té un caràcter etern. Diu que “la pau universal i permanent només es pot basar en la justícia social”. Tornem-ho a dir d’altra manera: només l’anivellament social, la protecció de les persones, en particular de les persones més vulnerables, i el reconeixement dels seus drets humans i socials, serveix per prevenir les guerres.

A partir d’aquí, l'OIT va començar a adoptar normatives, sempre derivades de l’acord entre els representants dels treballadors, els patrons i els propis Estats. Aquesta configuració tripartita ha estat sempre un factor essencial per garantir l’aplicabilitat de les seves normes, concretades en forma de convenis internacionals, els quals són proposats a cada país perquè els ratifiqui i apliqui al seu territori. L’objecte d’aquests convenis ha conegut fins avui un ventall cada cop més ampli de matèries, des de la primera que va adoptar la forma d’un conveni, la jornada laboral, passant per la seguretat i higiene en el treball, seguint per temes de salaris i descansos, i finalitzant en acomiadaments. El valor bàsic per fer-ho ha estat una llum que encara hauria de guiar els governs i els empresaris a l'hora de contractar treballadors, i que va ser expressada directament en la Declaració de Filadèlfia del 1944 que va donar una nova embranzida a l'OIT: “El treball no és una mercaderia”. És necessari l’assumpció plena de l’esperit que significa aquesta afirmació, ja que darrera d’un treballador sempre hi ha una persona amb drets, amb personalitat pròpia, amb una dignitat que s’ha de respectar i valorar.

Derivat d’això, avui dia l'OIT considera que determinats convenis que ha aprovat han de ser aplicats en tot els països del món, tant si els han ratificat o no, que són els de llibertat d’associació i sindical, el dret a la negociació col·lectiva, l’eliminació de tot tipus de treball forçós, l’abolició del treball infantil i l’eliminació de qualsevol tipus de discriminació en l’ocupació.

Junt amb els convenis aprovats, l'OIT adopta programes que miren de promoure l’adopció de mesures per a la millora de les condiciones de vida i de treball. L’actual, és l’anomenat Programa de Treball Decent, que mira de garantir unes condicions mínimes i dignes de treball, partint d’una consideració moral sobre els treballadors.

De fet, aquest programa pretén rebre un impuls a través de les activitat de celebració del centenari de l'OIT aquest mateix any. De fet, els actes commemoratius han començat fa pocs dies, quan una de les seves comissions, l’anomenada Comissió Mundial sobre el Futur del Treball, ha adoptat un informe molt important titulat “Treballar per a un futur més prometedor”. Aquest document ha de servir de guia a governs, sindicats i patronals per afrontar el futur del treball davant les profundes transformacions que estan experimentant les activitats productives derivades de la introducció de les noves tecnologies, la robòtica o la intel·ligència artificial, així com també les transformacions socials que derivaran del canvi climàtic, els moviments migratoris o l’envelliment demogràfic a les societats europees, en contraposició al boom juvenil del continent africà.

En aquest sentit, l'OIT fa una crida a que a nivell mundial augmenti la inversió en les capacitats de les persones, sobretot a través d’una intensificació de les activitats formatives; a protegir-les en totes les etapes de la vida i a garantir la igualtat de gènere en el treball. També advoca per enfortir les institucions laborals, en particular, a través del reconeixement dels drets fonamentals de les persones en el treball, especialment el de la seguretat i salut laboral. Finalment, l’informe promou la necessitat de crear ocupació decent i un desenvolupament social i empresarial sostenible que per damunt de tot se centri en les persones.

Miraré de seguir aquest fil en futures entrades a Jornal.cat aquest any, ja que paga la pena saber com ha de ser el treball en aquest segle.