Incoherències que hem d'anar superant

A Mallorca aquests dies, i des dels àmbits ecologistes, hem pogut celebrar dues fites importants. Per una banda, l’Aprovació de la Llei de Residus, una llei que contempla com a mesures destacades, la prohibició en dos anys dels principals productes d'un sol ús com bosses, envasos, càpsules de cafè, canyetes o tovalloletes i habilita la reintroducció del Sistema de Dipòsit pels envasos de begudes. Per altra banda, també al Parlament, aquests dies s'ha donat llum verda a la Llei de canvi climàtic i transició energètica.

Ambdues s’han qualificat com a lleis capdavanteres, han convertit les Illes en un referent estatal i internacional pel fet donar prioritat a la sostenibilitat i la racionalitat per damunt dels interessos i pressions de grups econòmics que viuen de la insostenibilitat: Ecoembes, envasadors, productors, centres comercials, marques de plàstics d’un sòl ús com Gillet, ANFAC o la pròpia Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia. Les reivindicacions d'aquests lobbies econòmics i empresarials, disfrassades de “perjudicis al sector” per les “imposicions” d’aquestes noves normes, han estat defensada sense complexes al Parlament, per Ciudadanos i Partit Popular. Ambdós amb una postura retrògrada i lamentable a part d’irresponsable. Malgrat tot, el Govern ha aguantat aquestes pressions i les lleis no s’han descafeïnat en el seu tràmit parlamentari.

Ara queda el més difícil, desenvolupar-les, dotar-les, aplicar-les, implantar-les i sobretot començar a mostrar coherència entre la realitat actual i el futur al qual aquestes lleis pretenen projectar-nos. I posaré uns exemples: en aquesta illa que serà capdaventera en matèria de prevenció de residus i prohibició de plàstics d’un sòl ús, s’ha aprovat fa uns mesos l’ampliació del dipòsit de cendres de la incineradora de Son Reus. Una incineradora que fins ara, ha cremat prop del 60% dels residus que es produeixen a Mallorca i que no deixarà de fer-ho de la nit al dia. Des dels grups ecologistes ens hem manifestat contraris a aquesta ampliació perquè, des de la nostra lògica, no té cap sentit ampliar un dipòsit de cendres tòxiques si, amb la implantació de la llei, es capgira realment la gestió dels residus i la incineració deixa de ser la tecnologia principal de gestió de residus com ha estat fins ara. Malgrat tot, les obres d'ampliació, ja estan en marxa.

Per altra banda, a l'illa que també serà referent en una normativa de canvi climàtic que preveu descarbonitzar el sistema de producció elèctrica de les Illes i que preveu la prohibició de la comercialització de cotxes dièsel a partir de 2025, i que ha aconsegut que fins i tot el diari The Guardian se'n faci ressò, ara mateix s’està construint una autopista per suposadament donar resposta a la problemàtica de les carreteres saturades, especialment als mesos d’estiu, per una població amb un índex de cotxes per càpita dels més elevats de l’estat i un parc de vehicles de lloguer que el Govern no és ni capaç de quantificar (només tenim estimacions de que són més de 90.000). Una solució que respon a una planificació de carreteres feta ni més ni menys que al 98 a Mallorca, en plena febre expansiva de la bombolla immobiliària i especulativa que necessitava infrastructures de connexió per poder-se materialitzar-se arreu de l’illa. Una autopista, dissenyada per la dreta conservadora i neoliberal, que actualment ha motivat una forta campanya social en contra, però que malgrat tot, serà executada pels partits de l’esquerra política.

Per això, no ens basta celebrar l'aprovació de lleis valentes al Parlament. Ens cal coherència immediata en l'acció política, perquè no es pot planificar un futur perfecte, i materialitzar a l’avui, polítiques que contravenen els seus mateixos objectius.