Què es busca amb el nou deure empresarial de registrar la jornada laboral?

En l'anterior article per a ‘Jornal.cat’, titulat “Benvinguda a nous Drets laborals”, ja vaig avançar que en virtut del Reial Decret-llei 8/2019, de 8 de març de 2019, que el Govern espanyol va adoptar per lluitar contra la precarietat laboral, es regulava un deure de l'empresa de registrar diàriament la jornada dels treballadors. S'ha de tenir en consideració que fins al moment de l'adopció d'aquesta normativa, les empreses només tenien l'obligació de registrar, com a regla general, les hores extraordinàries i la jornada realitzada pels treballadors a temps parcial, amb la qual cosa, gràcies al nou Reial Decret-llei mencionat, ara són tots els treballadors, incloent els treballadors que presten els seus serveis a temps complert, als quals l'empresa ha de computar la seva jornada diària, de forma que del registre efectuat quedi ben palesa l'hora d'inici i de finalització de del treball.

Aquesta iniciativa legal va entrar en vigor el 12 de maig, i justament dos dies després va ser afirmada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, quan aquest va resoldre en la seva sentència de 14 de maig de 2019, que la normativa europea no permet que els Estats membres de la Unió estiguin desproveïts d'una obligació empresarial d'establir un sistema que permeti computar la jornada diària realitzada per cada treballador. Justament, aquesta resolució judicial va ser fruit del conflicte derivat entre un banc establert a Espanya i diversos sindicats sobre la manca a l'Estat espanyol (fins a l'entrada en vigor del Reial Decret-llei 8/2019) d'un deure de registrar amb caràcter laboral les hores que treballaven els empleats bancaris. Els principals arguments dirigits al Tribunal europeu perquè imposés la necessitat d'establir un registre horari es basaven en que aquest era imprescindible per controlar la durada del temps de treball i de descans, és a dir, que gràcies al registre no hi haurien incompliments de la jornada legal, i per tant evitar que les empreses fessin treballar al seu personal més hores de les legalment previstes, com diuen les estadístiques que està passant a Espanya.

En la seva sentència, el Tribunal europeu inclou una sèrie de consideracions per confirmar la necessitat de l'existència d'un sistema de registre laboral que cal retenir per comprendre l'abast de la nova normativa. En primer lloc, recorda que la normativa europea reconeix un dret fonamental a tot treballador a la limitació de la durada màxima del seu temps de treball i al gaudi dels corresponents períodes de descans diari i setmanal; en segon terme, que fruit d'aquest dret, els Estats tenen el deure d'adoptar les mesures necessàries perquè tots els treballadors disposin dels períodes mínims de descans previstes a les directives europees i assumides per la legislació de cada país, ja que, la limitació de la jornada laboral i el gaudiment de descansos és necessari per protegir la seguretat i la salut dels treballadors; i en tercer i últim lloc, que entre aquestes mesures necessàries a complir pels Estats, s'inclou la implantació d'un sistema de registre que de forma objectiva i fiable determini el nombre d'hores de treball realitzades per la persona treballadora i la seva distribució en el temps.

Aquesta doctrina judicial és cabdal per entendre la normativa espanyola que ha passat a regular el deure de tota empresa per registrar la jornada diària del treballador. Les principals eines que hi han per comprendre-la són el propi Reial Decret-llei 8/2019, que en matèria de jornada ha modificat la Llei de l'Estatut dels Treballadors, i també el Criteri Tècnic 101/2019, del Ministeri de Treball, publicat el 10 de juny, que regula l'actuació de la Inspecció de Treball i Seguretat Social per controlar el compliment d'aquest deure de registre.

D'ambdós documentacions s'extreu de forma visible que totes les empreses han de servar escrupolosament el deure d'establir un sistema que registri el moment d'inici i finalització de la jornada laboral, ja que així es podrà comprovar si es compleix amb la limitació d'hores al treball i els períodes de descans diaris i setmanals dels treballadors previstos a la legislació. El que el Criteri Tècnic de la Inspecció de Treball deixa obert és si també s'han de computar les pauses o interrupcions de temps de treball que tots fem a la feina per motius varis i que de forma general no tenen la consideració de temps efectiu de treball (per exemple, sortir del local per fumar, anar a esmorzar, etc.). S'ha de prestar atenció a si es computen aquestes pauses que no tenen la consideració de treball efectiu, les empreses poden descomptar-les de la jornada laboral de cada treballador i, per tant, aquesta es pot allargar correlativament a la pausa realitzada. Tal i com diu el Criteri Tècnic, el millor és en aquests casos és conjuminar a les parts implicades sobre el control d'aquestes pauses, particularment als representants dels treballadors. Ara bé, en aquest àmbit també voldria recordar la importància de que es vetlli per la salut del treballador quan fa la seva jornada, el que podria donar com a conseqüència que no sigui convenient establir registres en qualsevol pausa que faci el treballador a l'empresa que puguin desmotivar-lo a fer-la (particularment quan es tracta d'un tema de descans) motivat per les conseqüències que podria tenir d'allargar la seva jornada.

De fet, crec que aquest tema de la salut està cridat a ser un tema clau de les relacions laborals i socials en un futur molt proper, i en particular en relació als efectes que pot tenir l'aplicació del registre de la jornada. Penso per exemple en cada cop més treballadors que no fan un horari fix o intensiu, sinó que distribueixen de forma dinàmica i aleatòria el seu temps de treball i el seu temps d'oci. En aquests casos, el registre de la jornada també hauria de computar quan es treballa i quan no. En tot cas, ja sigui en els sistemes de treball tradicionals, ja sigui en les noves dinàmiques que estan apareixent, ha de quedar clar que tots els treballadors tenen dret al seu descans, i a utilitzar-lo com vulguin, ja que això forma part de la protecció de la seva salut, vital i laboral.