Estat de xoc

Fent una caminadeta, bany i tertúlia amb un amic del Delta, que és un caminador quasi professional, fa uns dies van enfilar la ruta del Cister, que, segons ell, no té res a envejar al Camí de Sant Jaume. Evidentment, a la nostra zona hi ha una manca considerable d’infraestructures i d'oferta per als caminadors, ben lluny de tota comparació amb el Camí. Ara bé, el marc de la ruta del Cister és immillorable. Si s'hi posessin més proveïments i serveis, hi hauria una bona base.

En aquesta conversa amb l’amic en què ens expliquem la ruta del Cister a peu, m'arriba una nova de la qual me’n faig creus. Es veu que a Forès hi han muntat una zona esportiva equipada amb una pista poliesportiva, i preparada per a disputar partits de futbol sala, de bàsquet, d’handbol i de vòleibol. Fins i tot hi ha una pista de pàdel! No m’ho puc creure. Des de fa 24 hores que estic en estat de xoc.

En demano una confirmació a un amic dels Comalats i, efectivament, m'envia fotos de la instal·lació recent d’aquesta gran zona esportiva a Forès.

Segons el web de l’ajuntament de Forès, les instal·lacions esportives han tingut un cost superior als 350.000 euros. Com? Estem bojos? Tot, amb un desplegament de capgrossos de la Cort a tallar la cinta i a fer-se la foto. Quin pressupost té, l’ajuntament de Forès? Quin qualificatiu li podem donar, a tot aquest desgavell? Forès, amb una població inferior als 40 habitants; a l’hivern, amb els dits de les mans us en sobren. És més: quin avantatge o factor humà donarà a la població de Forès, o dels Comalats per extensió? No voleu dir que això és un malbaratament de diners públics en tota regla?

He estat jugador de tennis i de pàdel durant més de dues dècades, i sé com enganxa aquest esport. Ara, per damunt de tot, hi ha d’haver sentit comú. Voleu dir que n'hi ha hagut, aquí? Sabeu la dificultat que tenen per a sostenir-se la majoria de clubs de tennis i pàdel? Han de fer mil filigranes per poder aguantar-se en tots els sentits, sobretot l’econòmic. I va l’ajuntament de Forès i, amb una gran demanda de la seva població (?) formada per jugadors de pàdel, futbol sala, bàsquet i handbol, i fa aquesta pista poliesportiva. Pim, pam, pum. Quina població menor de 60 anys viu als Comalats?

Es fa una memòria de les necessitats reals de la població resident tot l’any als Comalats? Caldria preguntar-se cap on es va, i on es vol arribar. Se suposa que els estaments públics volen el millor per als residents als pobles dels Comalats, o realment no els importa gens tot plegat?

Quina perplexitat i quina pena que fa tot plegat. Se suposa que la bona gent deu sentir-se avergonyida d'aquest malbaratament de diner públic...

L’estat de xoc continua, i venen al cap les paraules que em deia fa dècades l’enyorat JMAR, que deia que, als Comalats, es fa molta, molta obra pública innecessària. Es munta un gran pavelló, la constructora sobrevalora l’obra, els caps pensants cobren la comissió i, una volta acabada l’obra, el municipi no té diners per pagar el comptador de llum i aigua, i menys per a fer el manteniment, la neteja i altres al flamant local acabat d'inaugurar. Això vol dir que s’ha muntat un negoci per a uns quants, és a dir, la constructora i els caps pensants, però també una cosa innecessària per al municipi. Patapam, clavada, és això! I, al cap de dècades hi han fets donen la sensació es repeteixen.

Voldria saber quanta obra pública innecessària s'ha fet durant dècades i dècades als Comalats. Obra supèrflua, inessencial, inoportuna, prescindible o, el que és el mateix, sense valor afegit per a la població o a l'hora de poder atraure més vilatans; un zero a l’esquerra. Qui ho controla, tot això? I com deia en Josep Pla: qui ho paga, tot això?

Sincerament, si aquesta és la cirereta del pastís perquè la població no marxi dels Comalats o hi retorni, és que no girem rodó.