Descobreix l'ecoedició

Ja fa més de 20 anys que la Laia Panyella, una jove estudiant de Ciències Ambientals, es va acostar a El Tinter, una impremta cooperativa del barri d’Horta de Barcelona: «voldria fer un estudi sobre el vostre impacte ambiental». «El nostre què?» li vam respondre. «Nosaltres no tenim impacte ambiental». «Si em deixeu que ho estudiï...».

Així va ser com un any després descobríem el pitjor diagnòstic: «sou uns guarros, i el pitjor de tot és que ni ho sabeu». I així va ser, precisament, com va començar aquesta aventura, proposta, i pràctica, que ara en diem ecoedició.

L’ecoedició és una pràctica innovadora per al sector editorial basada en el càlcul, la minimització i la comunicació de l’impacte ambiental dels llibres en paper. Un exemple: l’any 2021, Pol·len edicions vam publicar 14 títols diferents dels quals es van imprimir en 13.000 exemplars. En total vam emetre a l’atmosfera 15 tones de CO2. 15 tones són moltes, però per tenir unes dades comparatives, seria la mateixa quantitat que emetem si utilitzem Google durant 8 hores, o si enviem 300.000 correus electrònics amb un adjunt.

Segons el compte de Twiter que monitorejava (fins que Elon Musk el va suspendre) els desplaçaments en jets privats de les celebrities, @celebjets, la mitjana anual d’emissions de cada una d’elles és de 3.376,64 tones. És a dir, el mateix que emetria Pol·len edicions en 225 anys.

Tornem als llibres. Diem que l’ecoedició és calcular, minimitzar i comunicar. De les tres accions, la més important és la minimització. El llibre ecològic no existeix. Com gairebé qualsevol activitat humana sempre tindrà un impacte ambiental negatiu, però com que entenem que té un impacte cultural positiu, es tracta de minimitzar-ne els negatius. Calculem per saber on hem de reduir, i poder establir uns criteris. Si els 14 títols de Pol·len edicions els haguéssim imprès a un país asiàtic, les emissions haguessin augmentat un 700%. Per això, el primer criteri és el de la producció local, imprimir en el territori de distribució.

El segon criteri és el de l’ús de paper 100% reciclat post-consum i/o certificat FSC, una proposta que garanteix l’origen social i ambiental en la gestió dels boscos. I finalment, el tercer criteri fonamental és el del càlcul i comunicació de la petjada de carboni. Per això, l’Institut de l’Ecoedició disposa de la bookDAPer, una calculadora única i específica per al sector editorial que ens permet localitzar els aspectes a on podem prendre mesures d’estalvi, alhora que generem una informació per a la persona lectora. La bookDAPer també és l’eina de verificació de la pràctica d’ecoedició de les editorials i impremtes catalanes a través del segell de l’ecoedició.

Ara que l’any s’acaba, es bonic mirar enrere i veure, almenys, tres coses d’aquest 2022: la primera és precisament la creació i posada en marxa de l’Institut de l’Ecoedició, que té la fórmula de cooperativa. No se’m acut millor paraigües per a l’ecoedició que els valors cooperatius. La segona és la Guía de ecoediciónque ha promogut el Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico. No és habitual que Administració Pública i “sector” (o almenys una part d’ell) coincidim en el plantejament de les necessitats i els reptes presents. Si ara passa, aprofitem-ho. I la tercera cosa és la Fira del Llibre Local i Sostenible de Les Preses, la primera fira d’editorials on el criteri fonamental era el de la producció local.

La Laia ja no es dedica a les Ciències Ambientals, ara es dedica a l’acompanyament educatiu i familiar des de la cooperativa Ranura. És autora de tres contes, les Dinàmiques CONTAdes, i precisament a la fira de Les Preses ens va recordar que a vegades, una pregunta que pot semblar ingènua, pot generar un canvi important. Quina ha de ser la pregunta que ens hem de fer per al 2023?