És consultora i sòcia de Hobest. Acompanya empreses i organitzacions en el desenvolupament estratègic, organitzacional i de dinàmiques de gestió, a la vegada que escriu i pensa en el món per fer-lo habitable.
A Hobest ajudem a desenvolupar models d'organització que es construeixen per i des de l'apropiació del treball.
Aquesta idea d'apropiació es refereix principalment a les persones treballadores, però també s'estén a altres persones que participen a l'activitat: usuàries, voluntàries, sòcies, clients, proveïdores, col·laboradores. L´apropiació ha de ser sense exclusions. Per exemple, tenir en compte, òbviament, les usuàries destinatàries de la nostra activitat.
L'eix és com vivim la feina. Que ens n'apropiem d’ell, que el fem nostre. No parlem de que ens comprometem i donem el millor de nosaltres mateixes. Aquesta és només una part. Parlem realment que tinguem poder. I aquí rau l'essència de la proposta i la dificultat pràctica. Construir organitzacions on es preservi el poder individual (autonomia) i aquest engrani bé amb el tot, resultant en una organització fluida i amb gran potencial col·lectiu.
Acompanyem les organitzacions en el seu desenvolupament organitzacional perquè siguin capaces d'emprendre els seus reptes fent possible, a la pràctica, la seva pròpia concepció del treball autònom, si és que partim d'una organització que té aquests valors. I si no és el cas, ajudant a comprendre la potència d'aquesta apropiació i fer passos, en aquest sentit. De vegades deriva en una profunda transformació organitzacional. Un abans i un després pel que fa a la capacitat col·lectiva.
Aquest concepte d’apropiació del treball pot resultar abstracte. No hi ha regles i pautes clares per aconseguir-ho. Sinó que cada organització ha de caminar el seu propi camí i inventar-ne el model genuí. Ara bé, quan analitzem una organització i fem les preguntes oportunes, acostuma a resultar clar si es dona o no es dona.
En acompanyar aquest desenvolupament o transformació organitzacional ens enfrontem amb la necessitat de superar creences imperants d'organització i de gestió. Perquè, precisament, –sostinc que– podem definir el model imperant com a tota orientació del management o de les tècniques de gestió que tenen com a objectiu, o com a resultat col·lateral, dificultar i impedir l'apropiació del treball.
I és aquí on trobo confluències molt interessants entre la nostra pràctica de consultoria i el feminisme com a moviment polític de transformació.
Ambdues pràctiques parteixen de voler transformar una realitat que no ens convenç (el patriarcat o models imperants d'organització i gestió).
I aquesta realitat se sustenta en unes creences arrelades i inconscients per a moltes persones, fins i tot, per als qui en pateixen les conseqüències, tant des de posicions privilegiades com des de les desafavorides.
També compartim la convicció que la transformació s'orienta cap a una realitat més justa, més equitativa, més humana.
Una part important del treball consisteix a identificar les creences que operen en cada situació i desenvolupar altres relats que siguin més empoderadors (per apropiar-nos del treball i augmentar la nostra potència col·lectiva, a nivell organitzacional, o per superar situacions de discriminació en el feminisme).
Ambdues pràctiques ens rebel·lem contra visions de jerarquies i categoritzacions artificialment naturalitzades. I concebem una visió de poder molt més àmplia que el poder vertical o “poder sobre” d’altres persones. Concebem una visió del poder com a capacitat, potència i empoderament, tant individual com col·lectiva. Poder des del què soc i som, poder per crear, fer, poder amb els i les altres.
La transformació organitzacional que plantegem des de Hobest està estretament relacionada amb valors i formes de comunicació que han incorporat les dones a la seva socialització de gènere, més que amb els incorporats pels homes. Té més a veure amb ser empàtiques que persuasives, amb recolzar davant de controlar, amb ser generoses abans que dominadores, amb tenir una visió global i que res important se'ns escapi davant de ser especialistes i expertes en una parcel·la de coneixement fragmentat, amb la cura mútua davant l'explotació o el paternalisme, amb l'interès col·lectiu davant l'interès propi, amb la cooperació davant la competició, amb entendre el lideratge com responsabilitzar-nos del que tenim en comú per apostar per vies que ens permetin millorar com a col·lectiu davant a entendre el lideratge com a ser carismàtica perquè un grup de gent es cregui sense qüestionar el que dic i actuï a cegues.
Aprofundir en aquestes confluències i anar teixint discursos variats i retroalimentats que es constitueixin en alternatives, cada cop més sòlides, a les realitats que volem transformar.
Subscriu-te al butlletí de jornal.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari