El municipalisme com a clau de l’economia social i solidària

Catalunya té un llegat cooperatiu i de col·lectivitzacions que esdevé un substrat per a l’impuls de l’economia social i solidària actual. Les societats tenen memòria i aquesta també es plasma en el model empresarial social. Mentre altres països com el Basc tenen un model més centralitzat, replicant el seu llegat industrial de grans siderúrgies, a Catalunya, amb comptades excepcions, proliferen iniciatives molt més menudes que tendeixen a treballar en xarxa. Alhora, el llegat històric català provoca que la vitalitat de l’economia social i solidària a Catalunya siga més tangible que als altres Països Catalans o a Espanya.

Precisament pel model d’iniciatives xicotetes però enxarxades, el municipalisme és clau al model de l’economia social i solidària de Catalunya. D’ençà el 15M, les iniciatives econòmiques socials i solidàries no han parat de créixer. Les velles cooperatives han començat a treballar de la mà de les noves entitats i este impuls només podia provocar el sorgiment de propostes com els pols cooperatius, les comunalitats o els Ateneus Cooperatius.

En aquest sentit, la Generalitat sembla que l’ha encertat en territorialitzar les seues propostes de suport i impuls de l’economia social i solidària. Tot i això, encara hi ha la sensació fefaent que l’economia social i solidària som la criatureta menystinguda de l’administració. Nosaltres que parlem de transformació, de resiliència a les crisis, de calcular l’impacte ecològic, d’inclusió, de millors condicions laborals... quedem en un segon terme davant de grans projectes empresarials cada cop més anarcocapitalistes i especulatius. I, com diria la cançó, de vegades ens en sortim.

L’impuls de la Generalitat no pot ser un bolet. Els ajuntaments han de veure clara l’aposta i posar-s’hi. L’aparició de Plans Directors i de la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària esdevenen bones notícies que també ens han de servir per a trencar un centralisme barceloní que concentra les iniciatives a la capital, que ha sigut far –i això és bo– però també ha de ser capaç de deixar el protagonisme a altres municipis.

Així es dibuixa un dels reptes clau per a l’economia social i solidària catalana: que la força municipal siga reconeguda per les pròpies institucions municipals. No cal que ens porten en safata però sí que, si es creuen les bones paraules sobre el model que acostumen a dir als discursos, ens tracten com a mínim amb igualtat de condicions que les empreses del model capitalista. El canvi de mentalitat va proliferant però encara hi ha molts polítics que no acaben d’entendre massa bé què som i, potser, fins i tot a nosaltres ens costa explicar-nos perquè la nostra millor explicació és el que fem cada dia, poble a poble. Aquesta és la clau, construir poble a poble.