La primavera la sang altera

En el costumari popular la primavera s’associa amb un temps de creixement, alteracions i  canvis. El increment d’hores de sol i les temperatures més suaus marquen el final del repòs i el renaixement de la vida. S’acaba la hibernació i la natura desperta. Març ,a cavall entre l’hivern i la primavera, és temps de brots verds i primeres floracions. Anuncien el que està per venir.

En el terreny sociopolític, venim d'un hivern on les il·lusions i les esperances de canvis han estat congelades. Les confiances truncades que provoquen uns polítics institucionalitzats que abandonen, un darrere l’altre, les seves promeses han elevat la fredor de l’ambient cap a ells a nivells d’autèntica glaçada. Una taula de negociació que no negocia; una desjudicialització que manté penes i judicis per pertànyer a un grup humà “objectivament identificable” o per qualsevol bri de protesta; un estat de dret on es mantenen impunes espionatges, infiltrats i altres pràctiques de les anomenades clavegueres de l’Estat; una llei del sí és sí que amenaça de tornar a la casella de sortida tornant a dipositar la càrrega de la prova a la víctima a la primera embranzida de la extrema dreta i dreta més extrema.

Reapareixent periòdicament uns macroprojectes propis del segle passat (Olimpíades d'Hivern, ampliacions de l’aeroport, 4rt cinturó, Hard rock)  i que signifiquen més del mateix que ens ha portat a la triple crisi: ecològica, social i democràtica en la que estem instal·lats i que, sense dubte, l’accelerarien més.

I els polítics institucionals, en la seva pròpia bombolla reforçada per uns mitjans de comunicació que viuen de les seves subvencions directes e indirectes, no s’amaguen del incompliment de les seves promeses, de reconèixer pràctiques que farien envermellir a qualsevol demòcrata, de votar el que fa uns dies rebutjaven, de justificar l'injustificable des del punt de vista del programa que els va portar a on són… En definitiva: sense cap pudor en rebutjar allò pel que el carrer els va donar la seva confiança, estan cada vegada més aïllats del carrer.

Tanmateix, comencen brots verds i primeres floracions d’un carrer que, pel que sembla, anuncia una nova primavera. La resposta a la reunió Sánchez- Macron va mostrar que els morts del Sr. Sánchez están ben vius. Las mobilitzacions de sanitat, ensenyament i pensionistes ensenyen que la defensa dels serveis públics gaudeix d’un fort moviment. La mobilització que augura la preparació del 8 de març ens parla d’un moviment feminista que tornarà a mostrar la seva força al carrer. La manifestació el 4 de març “defensem la terra construïm el futur“ significa el  reviure de moviments recents de la importància del moviment contra la ampliació de l’aeroport. La calçotada per la Sobirania Alimentària del 26 de Març a la plaça Catalunya vol mostrar el vigor d’un moviment ben viu als nostres barris i ciutats. 

Molts brots verds per una nova primavera. Que la primavera obri noves escletxes d’esperança a la possibilitat de construir un futur dependrà de que tornem a fer nostres els carrers.