L’ESS, un jardí botànic per a la transformació social

El sistema capitalista actual es troba en crisi. Hi ha una batalla entre el capitalisme pur, un sistema econòmic basat en la competència i el conflicte, i altres formes d'economia transformadora, basades en idees de cooperació i respecte cap al planeta i les persones.

Un d'aquests models és l'economia social i solidària, que està vivint un moment feliç. En aquest moment existeixen 2,8 milions d'entitats d'economia social a Europa que ocupen 13,6 milions de persones. A través d'un ambiciós Pla d'Acció Europeu d'Economia Social, la Comissió Europea s'ha marcat passar del 6,3% a un 10% d'ocupació europea per al 2030.

Pràcticament la totalitat de governs de la Unió Europea inverteixen en polítiques públiques d'economia social que aconsegueixen crear més sinergies amb tots els actors de la societat.

Prova d'aquest interès el trobem en les més de 1.000 manifestacions que hi va haver a tot França el passat mes de novembre, amb motiu del Mes de l'Economia Social i Solidària per promoure altres formes d'economia. Jornades de portes obertes, projeccions de pel·lícules, debats públics, creació de cooperatives, ocupació, formació, inserció, desenvolupament sostenible, finances solidàries... Temes adaptats a la problemàtica de cada regió i amb col·laboració de les cambres regionals d'economia social franceses. També és un bon símptoma l'acord de cooperació d'Espanya i França en matèria d'economia social, en el marc de la XXVII cimera hispano-francesa celebrada a Barcelona.

Un altre bon exemple de com l'economia social i solidària s'està apropant a diferents públics l'hem trobat aquest cap de setmana a Barcelona amb La Febrerada. Ha comptat amb taules i ponències dirigides a entitats vinculades a l'ESS i un vespre festiu amb espectacles i concerts. Ha esdevingut la primera festa i trobada de l'ESS a la ciutat comtal.

L'economia social ha demostrat ser un jardí botànic per a la transformació social i un model de ruptura. S'ha de plantejar com el model que suposa una ruptura amb el capitalisme pur. Com a objectiu número 1, convertir el model de capitalisme clàssic en un model més ètic.

Els economistes vaticinen que l'automatització serà molt important els pròxims deu anys i per això és important generar economia de plataforma des de l'àmbit social i cooperativista. Aquí entren les cooperatives de plataforma, una manera d'escalar en l'economia social. A la jornada ‘Les cooperatives de plataforma poden beneficiar l'economia social de Catalunya?’, organitzada per Suara Cooperativa, es va visualitzar com aquesta fórmula pot ser una bona oportunitat per crear i potenciar noves plataformes sense capitalisme. Es van exposar diferents exemples a nivell nacional i europeu. Es va constatar el potencial que té Catalunya com a país pioner referent d'una economia de plataformes més social, feminista i ecològica.

Ara dependrà d'entitats, institucions i de que cada ciutadà se senti cridat a defensar el model que ha escollit de manera responsable, sense esperar que l'administració sigui una força “totpoderosa” que ho decideix tot. Caldrà aprofitar aquest bon context de l'economia social per impregnar en la societat. Créixer per canviar d'escala i per influir, per tenir més visibilitat en una societat que conegui, reconegui i sàpiga valorar els beneficis que aporta l'ESS.