Economia social i solidària: estratègia i innovació transformadora

Escriure, ajuda a ordenar. Ordenar per tal de superar les primeres reaccions crítiques, tant intuïtives com vitals, a la situació que vivim i poder anar més enllà. Anar més enllà de la denúncia i de la mobilització tot fent altrament: construint economia social i solidària de forma coherent amb els principis cooperatius que la inspiren. 

Per avançar cal una visió de context. El context general ja està plantejat, avui no hi entrarem: la crisi es sistèmica i comporta efectes socials i ecològics indiscutibles.

Des de l’economia social i solidària no es pot construir una resposta a la crisi sistèmica que no estigui emmarcada en una estratègia de transformació social a curt, mig i llarg termini. En cap cas s’hauria de tractar d’un avenç cap a un capitalisme decent. Capitalisme i economia per la vida son irreconciliables. Per a esdevenir una realitat estructuralment transformadora, l’estratègia hauria d’obligar a un desplegament simultani d’objectius.

Uns objectius de caràcter global: el cooperativisme i el conjunt de l’economia social i solidària han d’esdevenir agent socioeconòmic social i políticament reconegut que ha de ser impulsat pel propi moviment i que s’ha d’acompanyar per polítiques públiques.

Unes polítiques públiques de caràcter socioeconòmic que integrin les polítiques socials -que entenen la producció i el consum com una qüestió de l’economia i la carència com una qüestió social- i les polítiques econòmiques. Unes polítiques socioeconòmiques que considerin que una societat autodeterminada ha de desenvolupar l’autonomia individual, autogestionar-se econòmicament, autoequilibrar-se ecològicament, autoorganitzar-se per decidir sobre els afers públics i autodeterminar-se nacionalment.

Uns objectius associats a la construcció d’un relat propi: cal avançar en la construcció d’un àmbit inclusiu, conceptual i organitzatiu propi de l’economia social i solidària per tal de deixar de ser considerat un subsector pal·liatiu del sector mercantil convencional.

Cal, en aquest sentit, seguir activant un procés de “descolonització mental” i seguir treballant en l’elaboració, la formació i la pràctica de nous fonaments conceptuals. Es imprescindible aprendre i desaprendre. 

Uns objectius de caràcter micro: aquells que fan possible la viabilitat socioeconòmica de les empreses i entitats de l’àmbit i que es concreten en convertir els valors declarats que defineixen el cooperativisme i el conjunt de l’economia social i solidaria en valors practicats.

Es tracta, doncs, d’entomar una dinàmica d’innovació estructuralment transformadora.

Es molt habitual que la innovació des d’un punt de vista empresarial convencional, neoliberal si es vol, tingui un caràcter marcadament utilitarista. S’associa a un nou producte o servei, a l’aplicació de nova tecnologia, a un nou model organitzatiu molt sovint sense considerar si atén a la solució de necessitats no induïdes ni a les conseqüències socials i ecològiques que se’n deriven. A aquest plantejament l’hi cal una coartada: la competitivitat. 

Una noció de competitivitat abduïda per una escala de valors que pel camí ha perdut els seus orígens: el “cum petere”, el perseguir junts, i que ha sotmès allò econòmic -gestió de recursos al servei de la comunitat- a allò crematístic -el diner pel diner-. 

Per tal de contribuir a superar aquests inconvenients es preferible parlar, quan ens referim a persones i empreses, a la necessitat de ser competents més que no pas competitius. Competents per tal d’assolir, tot alhora, excedents monetaris, societaris i socials. 

Aquest ser competents es possible practicant els valors cooperatius, innovant de forma estructuralment transformadora. Desplegant la sostenibilitat integral. Pel que fa a les relacions de producció: democràcia econòmica, equips autoorganitzats, autogestió... En quant a les relacions de consum: participació de les persones consumidores, consum responsable... Intercooperant entre empreses de l’economia social i solidària i amb el mon de la petita i mitjana empresa social i ambientalment responsable... Afavorint l’impuls de noves relacions socials, conjuntament amb altres moviments socials, tot construint comunitats i territoris socialment responsables.

Es tracta “d’un pensar i fer d’altra manera” que recorda l’Albert Einstein quan afirmava que cal fer diferent per a obtenir resultats diferents.