La inflació corporativa. Quan les pujades de preus de les grans empreses alimenten la inflació

La inflació és un fenomen econòmic que afecta els ciutadans de tot el món, i Catalunya no n'és una excepció. En els últims mesos, hem vist com els preus dels productes bàsics i altres serveis han anat pujant, generant preocupació entre la població.

Les principals causes de la inflació a Catalunya són múltiples i variades, però hi ha algunes que destaquen per la seva rellevància en l'actual context econòmic. En primer lloc, la pandèmia de la COVID-19 ha tingut un impacte significatiu en l'oferta i la demanda de béns i serveis, generant desequilibris en el mercat i provocant pujades de preus en sectors com l'alimentació, el transport i l’habitatge. En segon lloc, el fort augment dels preus de les matèries primeres i dels carburants en els mercats internacionals també ha tingut un impacte directe en la inflació a Catalunya, ja que molts sectors depenen d'aquests productes per a la seva activitat. En tercer lloc, la falta de regulació del mercat d’habitatge i la seva gestió han creat condicions favorables per a l'augment dels preus de forma continuada en el sector immobiliari, on paral·lelament li hem d’afegir les conseqüències econòmiques de la invasió de Rússia a Ucraïna.

En aquest article, ens volem centrar en una de les causes que estan donant continuïtat i sostenint aquestes pujades generalitzades de la inflació, com són les pujades de preus de grans empreses amb molt poder de mercat, les quals, cal recordar, tenen nom i cognom.

Per poder parlar amb coneixement de causa, primer explicarem d'una forma planera el que és la inflació:

La inflació és un fenomen econòmic que es produeix quan el preu dels béns i serveis d'un país augmenta de manera sostinguda durant un període de temps determinat. Això significa que, amb el temps, la quantitat de diners que es necessita per comprar els mateixos productes o serveis augmenta. Això pot ser causat per diversos factors, com l'augment de la demanda de béns i serveis, l'augment dels costos de producció, l'expansió monetària, entre altres. La inflació pot tenir conseqüències negatives per a l'economia i els ciutadans, com la pèrdua de valor dels estalvis i la dificultat per planificar el futur.

Evidentment, la inflació no és provocada en la seva totalitat pel marge de beneficis, però és ben cert que grans empreses rellevants han aprofitat la conjuntura i el gran ressò que aquesta genera per fer pujades que no s’ajusten simplement a la pèrdua de marge econòmic que han tingut.

Aquests casos no són nous. Per exemple, en 2020, durant l'aparició de la pandèmia de la COVID-19, es va acusar algunes empreses farmacèutiques i distribuïdors de medicaments de pujar els preus de determinats productes, com ara guants, mascaretes i gels desinfectants, per sobre dels preus de mercat.

Cal recordar que la pràctica de pujar els preus per sobre de la inflació no està permesa per la llei i pot tenir conseqüències legals si s'acusa formalment a les empreses o als empresaris.

En el cas de l’estat espanyol, l'organisme regulador de la competència és la Comissió Nacional de Mercats i Competència (CNMC). La CNMC és una agència administrativa independent encarregada de vetllar per la defensa de la competència i la regulació dels mercats a Espanya. La seva funció principal és garantir que els mercats es desenvolupin en un marc de competència efectiva, i per això exerceix funcions de supervisió, regulació i sanció. La CNMC també té competències en altres àrees, com ara la defensa dels drets dels consumidors, que en aquest cas no exerceix adequadament.

El govern espanyol ha pres diverses mesures per intentar frenar l'escalada de la inflació i les seves conseqüències. En primer lloc, ha aprovat plans de xoc per ajudar les famílies i les empreses més afectades per la pujada de preus, com ara l'increment del salari mínim interprofessional.

A més, el govern ha pres mesures per intentar estabilitzar els preus dels productes de primera necessitat, com ara la congelació temporal de les tarifes de l'energia elèctrica, el gas i el transport públic. També s’han limitat les pujades automàtiques dels preus dels lloguers deslligant-los de l’IPC.

La rebaixa de l'IVA dels productes de la cistella de la compra, una mesura que va ser anunciada pel govern espanyol com una manera de lluitar contra la inflació i alleujar la pressió financera sobre les famílies més necessitades, ha estat objecte de molta crítica en els darrers mesos.

En primer lloc, és important destacar que la rebaixa de l'IVA ha estat mínima i només ha afectat a una petita part de la cistella de la compra. Això significa que molts productes bàsics encara tenen un IVA del 21%, cosa que limita l'impacte de la mesura sobre les famílies amb menys recursos.

D'altra banda, la rebaixa de l'IVA ha tingut poc efecte sobre la pobresa i l'exclusió social, ja que moltes persones amb baixos ingressos no tenen prou diners per comprar els productes de la cistella de la compra, fins i tot si són una mica més barats.

Per motius com aquests, és evident que la rebaixa de l'IVA dels productes de la cistella de la compra ha estat una mesura poc efectiva i amb poques conseqüències positives reals per a la població.

Cal recordar que l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA) és un impost que es cobra sobre el preu dels béns i serveis i que grava el consum. No obstant això, la seva estructura fa que sigui un impost regressiu, és a dir, que afecta de manera desproporcionada les persones amb menys recursos.

Això significa que, per exemple, una persona amb un salari de 1.000 euros mensuals paga la mateixa quantitat d'IVA per comprar una barra de pa que una persona amb un salari de 10.000 euros mensuals.

A més, l'IVA té un impacte més gran en les persones amb menys recursos perquè aquestes destinen una part més gran dels seus ingressos al consum.

Per això, l'IVA és considerat un impost regressiu, que afecta de manera desproporcionada les persones amb menys recursos i contribueix a augmentar les desigualtats socials.

Per altra banda, els canvis en el tipus d'interès han tingut un impacte significatiu en la inflació de les famílies a Catalunya i a l’estat. Quan el tipus d'interès és alt, les famílies troben més difícil pagar les hipoteques, els préstecs i altres instruments financers o de crèdit, la qual cosa redueix el seu poder adquisitiu i augmenta la inflació a través d'un augment dels preus, el que és coneix com una espiral inflacionista.

Una espiral inflacionista es produeix quan hi ha un augment generalitzat dels preus en una economia, el que provoca un augment en els costos de producció, la qual cosa es tradueix en un augment dels preus als consumidors. Això, a la seva vegada, pot provocar un augment de les demandes salarials per part dels treballadors, que intenten mantenir el seu poder adquisitiu enfront de l'augment dels preus. Aquest augment de les demandes salarials, així com altres factors, com ara l'augment dels costos de producció, poden portar a una nova ronda d'augment de preus, iniciant un cercle viciós que pot resultar en una inflació descontrolada.

Així que des de la nostra cooperativa instem a que ens formem i ens organitzem, i sobretot que anomenem les coses pel seu nom per no allunyar-nos de l’esperit transformador que ens hauria de moure per canviar el sistema que patim.