Sequera, escassetat i alimentació

Els efectes de la sequera accentuats pel canvi climàtic estan sent dramàtics pels ecosistemes i l'agricultura. A l'amenaça de Doñana pel robatori de la seva aigua, a la regressió d'un Delta de l'Ebre al qual se'l sostreuen els sediments, se sumen les pèrdues en la fruita del Segrià o la pèrdua del panís en el Pla d’'Urgell. Però si la situació és preocupant, encara o és més insistir i profunditzar en els errors que ens ha portat a on estem.

Feia temps que es denunciava la situació de Doñana. Sembla escandalós que per aconseguir una gran producció dels anomenats fruits vermells es necessiti una aigua que s'ha d'extreure d'altre ecosistema trencant els seus equilibris i robant-li el futur. Doñana està en perill mortal perquè l'explotació de la maduixa i la resta de fruits vermells està deixant secs els aqüífers al mateix ritme que surten els camions als mercats europeus.

Doñana és només l'exemple més cridaner d'un model que s'estén per tota l'agricultura industrial i de forma especial a l'estat Espanyol. Mitjançant grans inversions públiques hem passat a multiplicar per 3,7 el nombre d'hectàrees de reg. Del 2005 al 2015 s'han incrementat un 33% la utilització d'aigües subterrànies, autèntiques reserves estratègiques fonamentals per resistir les situacions de cícliques de sequera cada vegada més seguides i més grans.

Les pèrdues motivades per la sequera han mostrat que havíem sobrepassat el consum d'aigua que ens proporcionen els nostres ecosistemes. Pensàvem que els podríem alterar amb les nostres tecnologies i infraestructures i que els cicles de fons (com és el cicle de l'aigua), que mantenen els ecosistemes i els seus equilibris en el temps, continuarien funcionant.

Davant el desastre agrícola, tothom clama per donar "ajudes al camp". Des de la Sobirania alimentaria sempre hem defensat que cal la conservació del sòl, de l'aigua i de la biodiversitat. Que cal proporcionar uns aliments sans, nutritius i amb un balanç energètic positiu per preservar la funció clau de la fotosíntesi en la introducció d'energia externa en els cicles energètics. Que cal que l'agricultura fixi carboni al territori en lloc de ser font generadora de CO₂. Per això sempre hem defensat la funció de la pagesia, del seu treball de cura de la terra i la necessitat de subvencionar aquesta feina imprescindible per mantenir el planeta habitable pels humans. Tanmateix, cal preguntar-se: subvencions per a què? Per a qui?

Les grans obres hidràuliques s'han fet per incrementar els nivells de producció a nivells exorbitants. És a dir, explotar la terra, l'aigua i les persones per produir moltes mercaderies a costos unitaris barats (parlem de costos monetaris, es clar). El desig de qualsevol gran inversor.

A més per aprofitar la immensa aportació de diners públics calen grans processos de producció on la logística i infraestructures necessiten de grans capitals que no estan a l'abast del pagesos. Així la terra de regadiu es transforma en un lloc desitjable pels fons inversors. Només cal donar-se una volta pel Segrià o les Garrigues per veure que les noves terres de regadiu estan expulsant pagesos i les seves terres estan passant a mans de fons inversors.

Aquests busquen explotar les terres per treure beneficis en els exercicis d'uns pocs anys. No els preocupa que en un nou cicle de sequera arruïnarà la seva SA. Llavors sabem que o vindrà l'estat a salvar-los de nou, com estan a punt d'aconseguir ara disfressats de pagesos, o el capital acumulat en els anys de guanys emigrarà per explotar nous territoris i persones.

És als fons d'inversió o als que fan una gestió acurada de la terra i l'aigua a qui s'ha de subvencionar? Són per ells que s'han de fer noves obres per augmentar l'oferta d'aigua per una demanda insaciable? O s'han de fer obres i infraestructures pels que ajusten els seus cultius i la seva forma de produir respectant als cicles de l'aigua a llarg termini?

Com diu Jesús Soler, portaveu de la Cimera Sobre l'aigua de Moviments Socials que es va celebrar a Girona, "hi ha una gran indústria agrícola i ramadera que necessita molta aigua, però no alimenta la població d'aquí sinó que es dedica a l'exportació d'aliments a tot el món i això no pot continuar". I afegeix: "No té cap sentit que si aquí no tenim aigua i la necessitem tots, l'exportem a fora en forma de porcs i fruita". "La solució implica canviar la manera de viure i pensar i ensorrar el negoci d'empreses molt potents". I afegiria: cal donar suport a la pagesia que té cura del territori.