El repte de situar els serveis socials al mateix nivell que salut o educació

Entrem a la recta final de les properes eleccions municipals de maig i, a hores d’ara, qui més qui menys té els deures fets sobre quin impacte tindrà en el seu model de negoci un possible canvi de govern o la continuïtat de l’actual. Tots els sectors de la societat estan a l’expectativa d’aquest esdevenir municipal que es va apropant i que els porta a aquesta revisió i replantejament dels seus sistemes de gestió.

Les entitats d’àmbit social són sens dubte un dels col·lectius empresarials que més té la mirada posada en el futur govern, sobretot aquelles que gestionen serveis socials de caràcter públic. Un canvi de govern pot tenir un impacte significatiu en la gestió delegada d’aquests serveis. Els nous i les noves líders poden tenir diferents prioritats en relació amb quins serveis socials són els més importants o quins necessiten més atenció. Això pot significar una major o menor inversió segons el cas, un fet que afecta directament a les organitzacions delegades i a la seva capacitat per prestar serveis d’alta qualitat i satisfer les necessitats de la població.

Un nou rumb municipal pot conduir a modificacions en la regulació dels serveis socials, en els seus estàndards de qualitat o en les normes de supervisió de les entitats delegades, aspectes que comportaran que aquestes organitzacions hagin de fer un esforç d’adaptació en temps rècord per seguir comptant amb l’acreditació que les avala com entitats prestadores de serveis delegats.

Més enllà d’aquesta reflexió sobre els possibles efectes d’un nou govern en els serveis socials delegats, hi ha dos temes clau sobre la taula que les empreses proveïdores de serveis socials haurien d’aconseguir ubicar en l’agenda política d’aquest govern que arrencarà, per poder avançar en l’assoliment dels seus objectius.

Un d’ells és impulsar el model col·laboratiu com a fórmula que posa les persones sobre el capital, tant les ateses com les professionals, i que s’adequa molt bé als reptes que tenim com a societat. En un context de gran complexitat, de pressupostos públics limitats, de desigualtats creixents, d’envelliment de la població, hem de ser capaços de repensar com podem atendre les necessitats de les persones —les actuals i les que vindran.

I això passa per fer realitat la integració de l’atenció sanitària amb l’atenció social per garantir el model de benestar, en relació a unir esforços en una mateixa direcció, així com equiparar les condicions professionals dels àmbits sanitari i social. La resposta d’ambdós sistemes ha d’anar coordinada per aconseguir destensionar la càrrega assistencial que pateixen, sobre la qual, no ho oblidem, hi pesa una burocràcia excessiva.

També és clau ampliar la visió i establir aliances amb diferents actors, per encarar nous horitzons com és el de la introducció de la digitalització en la cura de les persones per fer front a la falta de professionals.

Finalment, el primordial és continuar treballant per aconseguir marcs legislatius que regulin l’activitat tan necessària que duen a terme aquestes organitzacions per impulsar el benestar de la població, com són el Triple Marc Legislatiu pel sector social, la Llei d’Economia Social i Solidària, la Llei del Tercer Sector Social i la Llei d’Acció concertada.

En definitiva, sigui quin sigui el govern que vindrà, totes les organitzacions que conformem el tercer sector social a Catalunya tenim el repte de situar els serveis socials al mateix nivell que els serveis essencials de salut o educació. Des d’aquest col·lectiu empresarial hem d’impulsar la visibilitat de la tasca que fem per la societat, conseqüència de la feina que realitzen les nostres professionals en el seu dia a dia per millorar la vida de les persones en situació de vulnerabilitat. Perquè al final no deixem de ser persones al servei de persones.

Article publicat originàriament a Social.cat