Ideologia i viabilitat cooperativa

Són habituals, dins i fora del cooperativisme, les opinions que identifiquen els valors cooperatius amb ideologia. Això no seria un problema si no fos que no s’aplica el mateix criteri quan es parla de l’empresa mercantil convencional.

De forma acrítica es tendeix a obviar el fonament ideològic i l’escala de valors que fonamenta l’empresa mercantil convencional i “de facto” es passa a identificar la seva lògica com a referència pragmàtica a seguir i com concepte normal i universal quan es parla d’empresa.

No es precisa de quina empresa es parla, a quina economia es refereixen o a quina cultura organitzativa responen i no es considera, com afirma en David Murillo Bonvehí al seu llibre Empresa i Valors de la Col·lecció Empresa i Valors editada per Esade, que sistema econòmic i actuació de l’empresa són dues cares d’una mateixa moneda i que, a més, en general, la responsabilitat ètica real i no oportunista de l’empresa mercantil convencional és reduïda.

Aquesta circumstància recorda en José Manuel Naredo quan afirma que la generació de consens respecte a les visions normals de l'economia només és possible mitjançant la manipulació del llenguatge imposant una única relació, un únic significat, que s'accepti com a únic raonable i, fins i tot, possible.

L'empresa cooperativa s'ha constituït, i es constitueix, per a resoldre en positiu, o intentar-ho, dificultats d'ocupació (persones procedents de situacions d'atur, persones que reconverteixen una empresa convencional en crisi per a fer-la viable) i/o per adequar a l'activitat econòmica percepcions socials i opcions de vida diferents a les convencionals (hegemòniques: úniques acceptades com a normals).

Considerant aquestes causes de constitució, semblaria evident que cal plantejar-se l'economia, en els seus vessants macro i micro,des de perspectives diferents de les hegemòniques (pensament únic: neo-liberal, social-liberal...). Altres perspectives orientades a la transformació estructural del sistema econòmic tot avançant pel camí de la transició ecosocial. Això tan evident des de la reflexió, encara es considera de forma insuficient si atenem la pràctica d’una part significativa de les empreses cooperatives.

Les raons són diverses i simultànies, destaquem-ne algunes:

La pressióinstitucional i mediàtica: l'existència de les persones s'articula quasi exclusivament en termes de mercat convencional -viure és consumir, ens diuen-, la cobdícia i la mercantilització de la vida esdevé hegemònica.

La pressió del sistema financerconvencional: l'avaluació de l'activitat empresarial es considera, quasi únicament, i de forma preferent, en termes convencionals -balanç econòmic- i, tot i els avenços en la implementació d’instruments com el balanç social de la Xes, tret del sistema de finances ètiques, difícilment es considera la possibilitat d'avaluar-la, a més i alhora, en termes de balanç social i/o ambiental.

La pressiódel mercat i activisme empresarial irreflexiu: les carències inicials -finançament insuficient, manca o insuficient formació en gestió integral cooperativa , individualisme- obliguen a córrer i a fer la mateixa activitat de sempre, o una de nova, de forma acrítica, sense temps ni lloc per a la reflexió.

La paradoxa està servida: es tendeix a reproduir la mateixa escala de valors, el mateix paradigma econòmic, que és a l'origen de les dificultats que s'intenten resoldre. La viabilitat de les empreses cooperatives no es pot fonamentar en la seva capacitat de replicar les lògiques de l’empresa mercantil convencional, pragmatisme en diuen, sinó en el desplegament pràctic dels seus valors.

Un desplegament que necessàriament obliga a replantejar: 

La noció de competitivitat: ara per ara, abduïda per una escala de valors que pel camí ha perdut els seus orígens: el “cum petere”, el perseguir junts, i que ha sotmès allò econòmic -gestió de recursos al servei de la comunitat- a allò crematístic -el diner pel diner-.

La noció d’eficiència: ha d’incorporar més racionalitats que l’estrictament econòmica-monetària. 

La noció de creació de riquesa: ha de superar la tendència a l’opulència que comporta el consum de béns superflus i nocius i les seves conseqüències socials i ambientals.

No parlo solament de conceptes. Avui ja ens podem referir a experiències cooperatives d’èxit social i econòmic, innovadores i coherents amb els valors cooperatius, que operen en sectors estratègics: atenció a les persones, agroecologia, cultura, ensenyament, energia, banca i assegurança ètica...