La cooperativa escolar, una experiència per transformar el món

Ja fa uns anys, l'escola l'Olivera va decidir-se a implantar un nou projecte educatiu a la comunitat de grans que ens atreia feia temps: una cooperativa escolar. Aquesta iniciativa ens cridava molt l'atenció, ja que havíem seguit els passos del projecte de promoció del cooperativisme 1,2,3 coop de la Diputació de Barcelona i trobàvem que els resultats que es mencionaven eren molt positius.

Al principi tot eren dubtes i il·lusions. Ho estarem fent bé? Estarem seguint correctament els passos? I certament, dins d'aquest mar de dubtes, les mirades de l'alumnat ens indicaven que anàvem pel bon camí.

Però, com va començar amb l'alumnat? De la manera com ens agradava fer les coses a 6è, tots junts (érem 53 en aquella època) a l'aula del tutor de l'altra classe. Un espai pensat per 25 (potser fins i tot per menys) s'havia convertit en un lloc on pràcticament no es podia ni caminar. Els de davant amb una llibreta per apuntar, els del mig amb els amiguets parlant de Breaking Bad i els del final… bé, ja sabeu que els del final són aquells que volen seure una mica despenjats i escapar de les mirades de mestres "pesadets" com ells ens deien.

I encetem la conversa:

- Que és una cooperativa?

- Es miraven estranyats, com fora de joc.

Els de la primera fila ens deien:

- Però no havíem quedat per parlar de les colònies?

- Precisament, responíem nosaltres, però aquest curs ho farem diferent-.

Ostres, ja els havíem enganxat a la conversa, estaven tots i totes expectants.

I trobem al delegat que diu:

- Que va, és una broma, ja sabeu que sempre estan de broma. Llavors va ser el moment en el que els vam passar el vídeo que havien gravat l'alumnat d'un centre que ja tenia cooperativa. Van al·lucinar!

En aquell moment van sorgir 1000 preguntes:

- Com ho farem, com ens organitzarem, ho presentarem a l'Ajuntament, les nostres famílies ja ho saben? Vam parlar de tot plegat, vam resoldre alguns dels dubtes més urgents i els vam convidar a explicar a les famílies què havíem parlat.

Ja us podeu imaginar:

- Voleu dir que cal? Això no els farà perdre temps de classe? (encara no sabien com aprendrien amb aquesta iniciativa). Com que han de portar 5€? Sí, així comença una cooperativa, fent-te soci o sòcia, aquí radica un dels potencials del cooperativisme, pertànyer a un grup de persones amb el mateix pes de decisió, que per avançar han d'arribar a acords.

I moltes van ser les decisions que havíem d'acordar: els estatuts, els càrrecs de gestió, la base econòmica, el sentit de la cooperativa… i sobretot, entendre que això no és una empresa, és una organització que té com a finalitat créixer de manera raonada però sense oblidar qui més ho necessita. Aquest va ser un dels punts més interessants de la cooperativa, decidir quina part dels seus guanys anirien a una entitat social. Us faríeu creus del caràcter solidari que tenen els infants, potser pel camí perdem una part d'aquesta mirada tan bonica i neta. Ara ja teníem clar que volien aportar un 7% dels seus guanys, la resta de beneficis serien per pagar una part del seu viatge. Però, guanys en què? Volíem innovar també en això. Hi ha milers de models exitosos i interessants, però nosaltres vam voler anar un pas més enllà i crear els nostres propis productes, per tant, ens calien cuiners i artesans. Però, com ho vendríem? Potser necessitem algú que s'encarregui de calcular els preus, els costos, pensar en el màrqueting, per publicitat… mil idees que van escriure en els seus estatuts que, finalment, cap al mes d'octubre va presentar el Consell Rector a la direcció de l'escola.

Van ser 9 mesos molt intensos en els que aprofitàvem qualsevol festa o acte escolar per vendre els nostres productes. I vam col·lapsar l'escola: el menjador, la sala de mestres, la biblioteca, la sala de material… no hi havia un racó de l'escola sense olor de crispetes, o un pot de pintura mal tancat perquè havíem de recollir de pressa per muntar la parada, o uns bols amb xocolata desfeta esperant per rentar (això últim passava poc perquè tothom volia netejar els pots de xocolata).

Ara, 7 anys després d'aquesta primera iniciativa, hem après molt pel camí i hem canviat moltes situacions per fer el projecte més facilitador i proper a tot el claustre i famílies. Hem fet de la cooperativa un espai assembleari que és un pilar en el projecte educatiu del centre i un moment que tot l'alumnat està esperant per poder fer a 6è. Potser aquest ADN de l'Olivera no és res fora de l'habitual, però a mi, si em pregunteu, em fa sentir orgullós de formar-hi part.