L’ascens de l’extrema dreta a les eleccions municipals, l’entrada de molts regidors i fins i tot la constitució de governs d’aquest signe polític és una preocupació política de primer ordre que té dinàmiques pròpies alhora que entronca amb la dinàmica general europea. En ple debat sobre cordons sanitaris i altres fórmules per a evitar la regressió de drets, l’economia social i solidària pot jugar algun paper?
Els projectes socials i cooperatius pretenen crear cohesió social i xarxa. Això és un bon antídot davant la ultradreta. Tot sovint els discursos xenòfobs, misògins, homòfobs, trànsfobs... es basen en el desconeixement d’allò aliè. Tancats en les nostres bombolles individuals, estereotipem allò que no coneixem. Tant si les xifres acompanyen com si no –generalment no–, allò aliè és una amenaça per a nosaltres i tots aquells que no ho afronten en són còmplices.
Però què passaria si allò aliè no ens fora aliè? En altres paraules, què passaria si la societat fora més mixta, menys individualista i estiguera orgullosa la seua interdependència? L’economia social i solidària és conscient de l’absurditat de l’individualisme perquè la humanitat és eminentment social. Els triomfs de l’evolució es basen en la nostra vida en societat i, en tot cas, el capitalisme ha mercantilitzat aquestes relacions convertint-les en serveis pels quals pagar.
Des de l’aposta de transformació del sistema socioeconòmic vigent que planteja el model cooperatiu, es visibilitza tota la cadena de valor del producte, la presa de decisions compartida, la integració de la diversitat, la importància de cada treball per a què nosaltres puguem acabar tenint un producte... Quan recollim una cistella de la cooperativa o el grup de consum local, per exemple, podem saber d’on ve cada aliment, qui els ha cultivat, parlar amb els pagesos...
Si a aquesta relació bàsica li sumem l’aposta comunitària amb assemblees i projectes compartits que teixeixen relacions entre les empreses socials i les entitats acabem integrant allò aliè. El nostre poble, la nostra societat, ho som tots: totes les diversitats de gènere, orientació sexual, origen, religió, color de pell, accents, llengües, capacitats, edats... Fomentar aquests espais de trobada que aparten les diferències és el millor antídot contra els prejudicis i, en conseqüència, contra l’extrema dreta. I ací l’economia social i solidària juga un paper central.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari