Estratègia i cultura organitzacional

Darrerament, en moltes converses amb clients es parlar de la manera com s'aborda l'orientació estratègica de la seva organització. Hi ha molts temes que inquieten.

S'ha implantat com a eina “imprescindible” comptar amb un pla estratègic a partir del qual anualment es defineixin els plans de gestió. O també es fan jornades per definir els objectius estratègics anuals fent servir alguna metodologia ràpida.

A les organitzacions amb valors democràtics s'entén que l'elaboració d'aquestes eines s'ha de fer de manera participativa, mitjançant la suma de moltes veus i opinions.

Però, en molts casos, tot això no funciona com les organitzacions necessiten:

1. Es defineixen moltes línies de treball, accions, indicadors a què hem d'arribar. I acostuma a ser difícil prioritzar d'una manera realment estratègica a partir de tants “deures” autoimposats.
2. Dispersar les nostres energies en multitud de coses suposa en molts casos no arribar a abordar els grans reptes amb la intensitat, la qualitat i l'aposta que requereixen.
3. Les actuacions estratègiques són potencialment generadores de moltes sinergies creuades. Això requereix abordar-les des d'una visió global i no pas parcial. Si no ho fem així, aquest potencial s’esfuma.
4. Tenim a caure en el risc de dedicar esforços i energia a veure com complim el pla i com justifiquem que hem arribat, o que no hem arribat, a cadascuna de les fites definides. El pla es converteix en un objectiu en ell mateix.
5. Sabem que hi haurà molta tolerància, perquè tothom és conscient que els plans són massa ambiciosos. Però ens requereix una energia desproporcionada en relació amb els resultats obtinguts.
6. Tot això, genera tensió organitzativa i sobrecàrrega.
7. En els casos en què ens sembla especialment preocupant, veiem que, encara que es generen espais de suposat contingut estratègic, paradoxalment, l'organització no té realment una orientació estratègica i així se sol explicitar. Això és així perquè aquests espais es converteixen en merament burocràtics.
8. Això deteriora la coherència organitzacional i té efectes negatius que dificulten la comunicació a tots els nivells. No podem ser del tot honestos a l'hora d'explicar el que estem fent realment, i a més aquesta forma de no veritat queda institucionalitzada.
9. Es produeix una desafecció o al·lusió de responsabilitat. Sota la il·lusió que allò estratègic està cobert amb els espais i dinàmiques burocràtiques, encara que sapiguem que realment no és així, podem sentir que l'estructura organitzacional ens dona permís per no haver de preocupar-nos de desenvolupar una visió estratègica, que no és la nostra responsabilitat, que la nostra tasca és ajustar-nos a allò que l'eina ens requereix. O que tot és tan difícil de moure que no és a les nostres mans.
10. Com a conseqüència natural de tot això, la gestió de l'organització, la prioritat de la qual, més enllà de garantir la supervivència, hauria de ser l'orientació estratègica, sol tenir dificultats per incorporar la mirada i el desplegament estratègic a la seva dinàmica habitual: li falta la visió compartida i li sobren moltes coses que el distreuen del que és important.

Per tot això, la manera d'actuar que les organitzacions requereixen a nivell estratègic, segons el nostre parer, és simplificar els elements de caràcter estratègic a l'organització, centrant el focus amb claredat en dos temes principals:

1. Generar de manera participativa la definició dels grans reptes estratègics que tenim i arribar a significats àmpliament compartits.
2. Incorporar el desplegament estratègic en la dinàmica de gestió de l’organització duna manera harmoniosa i basada en formes organitzatives orientades a l’apropiació del treball de persones i equips.

Abordar l'estratègia té més a veure amb una cosa cultural que no pas amb una cosa metodològica. Té a veure amb com la cultura organitzacional permet construir-la de manera compartida i com queda impregnada l'estratègia en la cultura. La cultura òbviament és allò que fem, no allò que ens agradaria ser o diem que som. Podem dir el mateix de l'estratègia.