Amagueu el conflicte sota la catifa?

Els senyals del conflicte

Quan estem en grups o organitzacions, hi ha molts senyals que ens fan veure que hi ha un moment de conflicte: persones que evitem trobar, silencis incòmodes, repetides pujades intenses de to, converses paral·leles en espais reduïts, persones que deixen de venir...

A vegades ens col·loquen en situacions de repte i molta dificultat i no sabem com afrontar-les. Tenim tendència a deixar córrer els senyals esperant que tot passi o que torni a com era abans.

En el meu cas en particular, sovint el cos em dóna informació sobre un possible conflicte on pugui estar involucrada en un moment donat. Ho noto especialment a la meva panxa o en la meva tensió corporal. Amb el temps que porto acompanyant processos personals i relacionals, puc dir que no soc l’única a qui li passa.

I no només el cos ens dona informació.

Què fer amb els senyals

La teoria que hem après i que apliquem com a facilitadores a Fil a l’agulla ens parla de que aquests moments en què podem detectar conflictes són moments d’oportunitat, de creixement, i de poder prestar atenció a allò que està emergint en les relacions o organitzacions.

No només això, també sabem que atendre a aquestes senyals és la manera d’avançar, ja que si no ho fem, el conflicte no marxarà, portant més senyals amb més intensitat per aconseguir finalment cridar la nostra atenció.

És aquí quan parlem de que el conflicte “escala”, i és quan està molt “escalat”, que es fa més difícil d’abordar. Generalment és en aquest moment que ens sentim obligades a prestar-li atenció.

Estar atentes, anomenar, i tenir curiositat per aquestes senyals quan apareixen és el primer i gran pas. Sembla senzill i alhora, a vegades, què difícil i paralitzant pot ser!

Però què ho fa tan difícil?

Vull anomenar especialment dos motius que ens fan no adonar-nos de les senyals o no voler atendre-les:

D’una banda, les nostres experiències doloroses en relació amb el conflicte: No tenim a la nostra cultura europea patrons per abordar-los, i tenim nombroses vivències de patiment en l’àmbit personal, organitzacional i global, al voltant dels conflictes.

D’altra, la por que es trenquin les relacions, els vincles o els projectes compartits. Associem el fet de tenir conflictes amb pensar que la relació ja no està bé i que pot acabar, creiem que anomenar els senyals de conflicte podria fer avançar aquest procés de trencament.

Hem de poder escoltar i dialogar amb allò que ens frena a tractar el conflicte. Quina part del que ens frena hem de tenir en compte per sentir-nos segures per poder-ho abordar? Tenim les condicions? Si no les tenim, probablement no serà el moment de fer-ho.

Al mateix temps, quines parts del que ens frena per afrontar el conflicte hem de fer callar perquè tenen a veure amb moments del passat mal gestionats o creences infundades?

Tinc bones notícies!

Escolteu:

El conflicte és inherent a qualsevol relació i apareix especialment quan aquestes necessiten integrar més diversitat. Això significa que ens pot ajudar a fer que posem límits, a alimentar els nostres vincles, o a ser persones o organitzacions més completes i lliures en les nostres decisions.

Estratègies i moments d’èxit

Si detectem i anomenem aviat els conflictes, serà més fàcil entendre el seu sentit i arribar a resolucions. Per fer-ho d’una manera segura i cuidada, podem aprendre algunes habilitats i eines.

Si no ens sentim amb seguretat per fer-ho soles, podem demanar ajuda a persones formades en el tema.

Les senyals de conflicte poden ser les nostres aliades. Si les seguim, ens poden portar a la direcció que estem necessitant per continuar evolucionant. I és que les persones i les organitzacions estem en moviment, i allò que ens servia en un inici, ja no ens serveix més tard.

Els conflictes ens donen pistes del que necessitem anar incorporant en els nostres camins. A vegades també pot significar acomiadar-nos de persones o funcionaments que ja no encaixen.

Us comparteixo una cosa: el cos també m’ha donat senyals quan he pogut travessar un conflicte i arribar a tenir més comprensió sobre mi, sobre una relació o sobre el que el grup estava necessitant. M’he pogut sentir més present, més connectada a les altres, i a vegades també commoguda per sentir el moviment del procés, dient adéu a unes parts i hola a altres de noves.