Transformació contra el ‘greenwashing’

El capitalisme sap adaptar-se a les circumstàncies. Precisament aquest és un dels principals mèrits del sistema alhora que la dificultat de poder fer comparacions justes amb dècades de diferència. Ni el capitalisme actual és el dels inicis ni suposa un sistema substancialment diferent. Actualment, aquesta adaptació pren formes curioses com és l’apropiació i mercantilització de reivindicacions socials, com l’ecologista. Però supose que la majoria dels lectors d’aquest diari ja saben que posar els mots eco, sostenible o similars no signifiquen res si no hi ha un canvi de fons.

En aquest sentit, l’agroecologia, estretament vinculada a l’economia social i solidària, fa anys que treballa per un canvi de model. Perquè si ens creiem de veritat que hem d’actuar davant una emergència climàtica inqüestionable només podem parlar de canvis estructurals i això passa indubtablement també per la nostra alimentació.

No és senzill perquè tot i que s’acostuma a parlar del consum de proximitat com a central no sempre és possible. Arreu del món tenim urbs gegantines i també zones poc fèrtils, desèrtiques, en desertificació o que viuen una transformació climàtica que les obliga a passar del regadiu al secà. O siga, segurament mai podrem consumir-ho tot del costat de casa però és important fer-ho amb tot el que puguem i fer-ho especialment de cooperatives agroecològiques que treballen amb productes i models de pagesia que tenen cura dels bancals i el seu entorn.

Aconseguir que la terra continue sent fèrtil no és fàcil enmig d’un marc de producció agrícola industrial, però cuidar, consumir i potenciar amb polítiques públiques tota la gent que s’ho treballa cada dia és conditio sine qua non per a aconseguir una transformació real. És un canvi d’hàbits que passa també per la nostra quotidianitat amb mesures com deixar de menjar carn o consumir-ne menys, si ho fem que siga de ramaderia extensiva i que si no ho fem no la substituïm per ultraprocessats amb un gran impacte ambiental.

Canviar el sistema alimentari –com la resta de grans canvis que hem d’afrontar per a sobreviure– és un repte majúscul i no pot dependre només de la nostra individualitat. Cal teixir estratègies col·lectives, que en alguns casos prenen forma d’iniciatives comunitàries com les de la pagesia agroecològica, les cooperatives agràries i els grups de consum i que en altres, tan indispensables com les anteriors, són polítiques públiques valentes que hem d’exigir governe qui governe. En resum, hem d’aconseguir una transformació real que vaja més enllà –i, de fet, que vaja en contra– del greenwashing.