RECER, cooperativa que acompanya a la vida

Heu pensat alguna vegada en la mort? En parlem prou? Sentim com a propis els rituals de comiat? Com vivim el fet de morir? La mort és un procés vital, i com a tal té diferents etapes. L’enterrament és l’epicentre del moment. Volem ser enterrats? Incinerats? Com ho pagarem?

La mort, portada en silenci, apartada dels nuclis urbans, un tema potser tabú, i un negoci per alguns. El preu mitjà dels enterraments a l’Estat espanyol és de 3.700 euros, aproximadament. Un servei bàsic que totes les persones en algun moment necessitarem i, en realitat, les opcions de les quals disposem sovint passen per pagar quotes durant anys que ens inclouran alguns serveis en funció de les nostres possibilitats econòmiques. Pel que sembla en la mort també esdevenim diferents. La mercantilització de la vida i també de la mort.

La reflexió social al voltant d’aquestes preguntes i de l’impacte de la mort en el nostre entorn és necessària. La pedagogia i el seu significat, així com els rituals. És un element de la vida. La mort ens iguala. I des d’aquí està naixent la cooperativa RECER.

Des de fa més de dos anys acompanyo aquest projecte cooperatiu que sembla que ha vingut per obrir “alguns melons”, com dirien algunes. Per mi, clarament és un projecte de cures, perquè cal cuidar-nos en totes les esferes de la vida i, per tant, també en la mort. RECER ha nascut per acompanyar la vida. Ja des dels primers moments en les sessions de reflexió inicials, parlàvem de la importància de donar continuïtat a l’essència de la tasca veïnal que durant més de 40 anys s’ha portat a terme a Manresa: ens fem càrrec de les nostres veïnes en el moment final de la vida. La mort, per tant, també és comunitària. Res ens iguala més que la certesa que totes passarem per aquest trànsit en algun moment. Per tant, cal reapropiar-nos de la mort.

Podem parlar d’aplicar els principis i valors de l’ESS a la planificació i atenció de tots els processos, moments, situacions i necessitats que es donen al voltant de la mort. Perquè es tracta d’un servei que necessitem compartir. Per què no cooperativitzar-lo i que esdevingui un servei sense afany de lucre?

El negoci de la mort es troba en mans d’uns pocs. Es tracta d’una activitat econòmica altament capitalitzada, on el client té poc a decidir i molt a pagar. I si obrim melons, qui decideix els rituals de comiat? Quin impacte mediambiental té la mort tal com es gestiona actualment? Quina és la presència de la dona en aquest sector?Si tanqueu els ulls un moment i penseu en un enterrament... quina imatge us ve al cap? És això el què volem?

RECER és una cooperativa de consumidores i usuàries que inicia la seva activitat aviat. Les seves sòcies s’apropiaran de la seva activitat i de la seva cartera de productes i serveis. Mitjançant un model econòmic pioner, pagaran una sola quota que en realitat es divideix en tres: la quota de pagament del servei d’enterrament, una quota per les despeses de l’estructura de la cooperativa i una quota solidària per cobrir i assegurar el futur del projecte. Una vegada les sòcies hagin assolit el preu de l’enterrament, deixaran de pagar la quota estàndard. Justícia, equitat i solidaritat.

RECER no és una funerària. Neix oferint aquesta gestió i intermediació perquè les seves sòcies puguin accedir a preus més justos pel servei d’enterraments. I des d’aquí, anirà ampliant la seva cartera de serveis i creixent en nombre d’entitats amb les quals establirà sinergies i una xarxa connectada amb els valors de l’economia social i solidària: activitats de sensibilització, serveis d’assessorament legal, serveis de cura i acompanyament al dol, nous imaginaris pels rituals de comiat, estudis antropològics, utilització de materials més sostenibles que tinguin en compte el medi ambient i un llarg etc. RECER serà allò que les seves sòcies vulguin que sigui.

Des del cooperativisme ja estem sumant i fent possible aquest canvi social tan necessari. Ho estem fent amb la llum, amb les comunicacions, amb la mobilitat, l’habitatge, els productes de proximitat. Diferents esferes de la vida que ens portaran a la transició ecosocial que tant necessitem.

RECER, sento que ja puc donar-te les gràcies per tant...