«Books, not bombs»

«Més llibres, és la guerra!» és el lema que vàries entitats del món del llibre hem escollit per a demanar la fi de les guerres, de totes. I la fi de la militarització del pensament, de la dicotomia entre països bons i dolents, de l’economia de la guerra que necessita enemics per a existir, i, també, la fi de l’exhibicionisme d’artefactes i màquines de la mort.

En una conferència magistral sobre geopolítica del passat 21 d’abril, Ignacio Ramonet explicava que el món, actualment, viu dos traumatismes: el primer, la pandèmia generada per la Covid; i el segon, l’anomenada guerra d’Ucraïna. En aquesta guerra, hi ha dues singularitats rellevants des del punt de vista militar: és una guerra sense aviació militar pilotada per persones, i és una guerra sense tancs. Tot i que Ucraïna segueix-hi demanant avions a Polònia, i tancs a Alemanya i a l’Estat espanyol, i encara que Rússia inicies l’ocupació d’Ucraïna el 24 de febrer del 2022 amb grans columnes de tancs, ambdós països disposen d’armament antiaeri i anti-tanc que fan inviable l’ús d’aquests dos artefactes, i s’han deixat d’utilitzar.

Un avió militar pot costar entre 13 i 100 milions d’euros. Per abatre’l amb èxit, n’hi ha prou amb un míssil antiaeri que pot costar uns 4.500 euros. Per altra banda, si un tanc costa entre 5 i 12 milions d’euros, n’hi ha prou amb un míssil javelin de 70.000 euros (per cert, fabricat pels Estats Units) per a destrossar-lo.

Abans de l’estiu, moltes persones vam tenir coneixement de l’existència d’un lucratiu negoci vinculat a la privatització dels enfrontaments, i no per la compra d’armament, sinó pels acords comercials que vinculen a les persones que s’acaben enfrontant. Em refereixo al grup Wagner, que basa la seva estratègia comercial en apropiar-se de tot allò que hi ha als territoris que «alliberen» o «conquereixen». Així, després de la suposada deserció del seu líder, Yevgueni Prigozhin i els seu personal de mercenaris, passen a reforçar la seva presència a la República Centreafricana, on a canvi de la protecció que ofereixen al govern, es calcula que obtindran més de 900 milions d’euros derivats de totes les concessions que han exigit com a contrapartida, entre elles, la de la mina d’or de Ndassima.

A Catalunya i a l’Estat espanyol, el cost mitjà d’un llibre és de 14 €. Amb el que costa un tanc Leopard 2A espanyol (12 milions d’euros) es podrien comprar gairebé un milió de llibres. Per cada míssil javelin, en podríem comprar 5.000. El pressupost oficial destinat a Defensa de l’Estat espanyol és de 12.316.829,07 milers d’euros, és a dir, 12.316 milions d’euros. Toca a 260 euros per habitant. Per tant, cada persona es podria comprar 18 llibres l’any, un llibre i mig al mes, cosa que no em sembla un mal plantejament.

L’escriptora Christa Wolf escrivia al seu llibre Cassandra que «entre morir i matar hi ha una tercera possibilitat: viure». També l’escriptor Mikel Antza va modificar el tradicional «Pàtria o mort» per «Revolució i viure» en el còmic que va crear amb Adur Larrea sobre El procés de Burgos. No deixen de ser proclames inspiradors que ens recorden, com diu Emma Goldman, que «Totes les guerres són guerres entre lladres massa covards per a lluitar, que empenyen als joves de tot el món a fer la lluita per ells».