Transversalitat de gènere, ecofeminisme i economia social i solidària: com articulem aquesta confluència necessària?

En el context ja gairebé permanent de crisi econòmica, ecològica i de cures som moltes les que des de l’economia social i solidària somniem i ens organitzem per impulsar una transició ecosocial i ecofeminista, que ens permeti esdevenir societats més justes i resilients. Una transició que, evidentment, ja ha començat i no ho ha fet precisament en el nord global.

Els reptes són majúsculs, la feina inacabable i les victòries imperceptibles… i malgrat les escletxes d’oportunitat i un context favorable també hi són, la sensació és d’avançar a ritme de tortuga. Sovint ens supera la immensitat del repte, sovint topem amb obstacles i murs tant burocràtics com humans, i sovint no sabem trobar aliades o estratègies de confluència.

Unes agents que des de l’economia social i solidària sovint no tenim en compte quan pensem en aliances estratègiques, o en qui emmirallar-nos com a generadores de polítiques públiques, són els moviments feministes, les seves lluites i les seves propostes.

Des de la política pública, en col·laboració amb moltes entitats feministes i de l’economia social i solidària, fa anys que s’aposta per desplegar la “transversalitat de gènere”, una estratègia que consisteix a revisar i repensar de manera profunda tots els àmbits de la societat per eliminar les estructures que perpetuen la discriminació de gènere i dissenyar nous futurs possibles, on la cura de les persones recuperi la seva centralitat i es democratitzi.

Si bé la transversalitat de gènere està lluny de ser una pràctica estesa i constantment topa amb obstacles i resistències que no permeten desenvolupar-la en la seva plenitud, considerem que és una estratègia clau amb la que teixir aliances. Cal desenvolupar una transversalitat de gènere que s’impregni de l’ecofeminisme, de la perspectiva interseccional, i dels principis i plantejaments de l’economia social, solidària i del comú, per posar no només la cura de les persones al centre, sinó també la cura del planeta, i fer-ho d’una manera socialment justa i regeneradora dels vincles comunitaris.

De la mateixa manera que actualment estan legitimats i estesos els plans locals o comarcals d’igualtat, per què no podem imaginar plans territorials de transició ecofeminista, que englobin en una mateixa estratègia la superació de les desigualtats de gènere i socials, la regeneració de la natura, i un altre model econòmic?

És des d’aquesta transversalitat ampliada que totes les entitats de l’economia social i solidària ens hem de sentir interpel·lades a ser codissenyadores i coimpulsores de polítiques públiques, comunitàries i cooperatives feministes, ecologistes, antirracistes i del comú. Som entitats enxarxades i arrelades als territoris, comptem amb coneixements dels diversos sectors dels quals formem part, i tenim grans capacitats d’autocrítica, organització i lideratge democràtic. I el que és més important, comptem amb diversos dispositius d’incidència política.

La transversalitat de gènere i ecofeminista en les polítiques públiques no és només un objectiu a llarg termini, sinó una necessitat urgent. Considerem-nos, doncs, actores i actrius legítimes per contribuir a desplegar la transversalitat de gènere als nostres territoris i impregnar-la d’ecofeminismes i economia del comú!