Totes som còmplices de crims de guerra

Per a entendre l'origen de les finances ètiques i la banca ètica ens hem de remuntar als anys 60 i 70 del segle passat. El règim d'apartheid a Sud-àfrica i la guerra de Vietnam impacten en les consciències de moltes persones, especialment de les més actives en els moviments socials i pacifistes de l'època, que es comencen a preguntar per les causes d'aquestes atrocitats. Aviat descobreixen que moltes de les entitats financeres on tenen dipositats els seus estalvis estan finançant la indústria de l'armament i múltiples règims autoritaris amb els seus propis diners. D'aquí sorgeixen les primeres iniciatives de banca ètica en el món, amb l'objectiu d'utilitzar les finances i els diners de la ciutadania únicament per a finançar projectes empresarials amb impacte social i ambiental positiu.

La història es repeteix. Gairebé mig segle després es torna a sentir parlar d'apartheid, ara contra el poble palestí, i tenim dos terribles conflictes armats molt prop de les fronteres europees, amb greus implicacions en el nostre dia a dia. Per sort, en aquesta ocasió tenim ja un sistema consolidat d'entitats de finances ètiques tant al nostre país com a nivell global. Per sort?

El recentment publicat baròmetre de les finances ètiques a Espanya, que recopila dades d'entitats com Triodos Bank, Fiare Banca Etica, Oikocredit, Coop57 o Coop Halal, -que operen fa temps al nostre país- indica que el sector ha crescut relativament en l'últim any a nivell de projectes finançats. La xifra ha superat per primera vegada els 1.900 milions d'euros en préstecs a empreses amb impacte positiu en la societat. Però al seu torn l'estalvi recollit per aquestes entitats (2.594 milions d'euros) i el nombre de persones clients (186.000) han retrocedit lleument respecte a l'any anterior, en un context ja marcat per la invasió russa d'Ucraïna. En qualsevol cas, el volum de les finances ètiques no arriba a representar ni tan sols l'1% del sector financer a l’estat espanyol.

Tenint en compte aquestes dades, així com les reflectides en els últims informes del Centre Delàs d'Estudis per la Pau i d'altres organitzacions internacionals que investiguen les inversions de la banca convencional en la indústria armamentística,podem concloure que la major part d'entitats financeres del nostre país tenen algun vincle amb la militarització de fronteres o amb la producció i comercialització d'armes. És a dir, que al voltant del 99% de la població espanyola som còmplices de crims de guerra i lesa humanitat. O dit d'una altra forma: els nostres estalvis estan tacats de sang innocent. I el pitjor és que tenint opcions i alternatives consolidades per a evitar-ho, no som capaces de canviar de banc i moure els nostres diners de manera massiva cap a la construcció d'un món més just, sostenible i en pau. Canviar de banc: un petit gest que pot salvar vides. Un petit gest que sí, que fa mandra, però que sense excessiu cost ni esforç passa a convertir-nos de còmplices d'assassinat a veritables activistes per un món millor. I sí, està bé que fem alguns tuits contra la guerra o que ens manifestem una tarda per la pau. Però si els nostres diners estàn en mans de la banca convencional, estaràn treballant 24h al dia i 7 dies a la setmana per la guerra i la violència.

I no és qüestió de bàndols, perquè recordem: en una guerra ningú hi guanya. Ningú? Les principals empreses d'armament han vist augmentar les seves cotitzacions en els mercats de valors en més de 30.000 milions de dòlars des de l'inici d'aquest últim conflicte entre Israel i Palestina. Mentrestant, algunes dades apunten al fet que en els primers 10 dies d'hostilitats van morir més de mil menors, és a dir, un cada 15 minuts. En les nostres mans, en els nostres comptes corrents i en les nostres butxaques està el poder de canviar-ho. Sabrem aprofitar tot el que hem après i construït aquestes últimes cinc dècades?