La recerca del major interès

T’has preguntat d’on surten els interessos que reps pels teus estalvis?

Fem-ho senzill. L’activitat principal d’una entitat financera és la intermediació financera. Això vol dir que es capta estalvi per destinar-lo cap a la concessió de préstecs i inversions. Per tant, simplificant la premissa, podríem dir que un banc compra i ven diners. I el preu que paga i cobra per comercialitzar la seva “mercaderia” es diu tipus d’interès. La diferència que hi ha entre un preu i l’altre és d’on surten, un cop descomptades les despeses de funcionament, els beneficis de les entitats financeres. Aquesta equivalència ens porta a un joc on, si puges la remuneració per l’estalvi, hauràs d’encarir el préstec i si vols que el cost financer del préstec sigui el menor possible, hauràs de contenir la quantitat a la que remuneres l’estalvi captat.

Aquesta manera d’actuar ho fan totes les entitats financeres, però poden provocar coses molt diferents depenent de l’objectiu amb el qual es porta a terme aquesta intermediació financera. En el cas de les entitats financeres convencionals, aquestes ho fan per cercar el màxim benefici i això les porta a no tenir en compte les derivades no econòmiques que té tota activitat econòmica.

Així, quan l’objectiu es centra exclusivament en el guany econòmic i no en les conseqüències que generen les decisions que es prenen, no existeix cap sentiment de responsabilitat cap a les empreses que reben els préstecs: empreses armamentistes, les extractives de combustibles fòssils, les que exploten laboralment a les persones treballadores i a infants, les que contaminen la nostra terra i els nostres mars, i un malaurat llarg etcètera.

El paper dels grans bancs en la destrucció del nostre planeta és immens. Segons l’informe Banking on Climate Chaos, els 60 bancs més grans del món han invertit 5,5 bilions de dòlars en els darrers set anys en combustibles fòssils. Com a contrapunt cínic i de falsa responsabilitat social de les empreses com aquestes, tots aquests bancs han firmat la Net Zero Banking Alliance on es comprometen a que la seva activitat financera serà de zero emissions de gasos d’efecte hivernacle el 2050. Greenwashing de categoria.

La frase feta de “la banca sempre guanya” pren —altre cop— veracitat quan en un moment com l’actual, amb una situació de pre-recessió i amb molta gent amb dificultats creixents per absorbir les pujades de la seva hipoteca, la banca millora el seu marge de beneficis i guanya 20.000 milions d’euros fins al setembre de 2023, un 26% més que l’exercici anterior.

Des de les finances ètiques fa dècades que intentem sensibilitzar de la importància dels bancs en la modulació de la nostra societat. Els bancs tenen l’enorme poder i la capacitat de proveir els diners que permeten que les coses passin i, per tant, els diners ben orientats poden ser un motor increïble de desenvolupament sostenible i positiu per a la majoria de la població i els ecosistemes del planeta.

En aquest sentit, seria desitjable que, en el moment de decidir on guardem els nostres diners, ens preguntéssim per a què volem que s’utilitzin: volem que els nostres diners es destinin per finançar combustibles fòssils o comunitats energètiques? Fons voltors o habitatge cooperatiu? La macro indústria alimentària o la sobirania alimentària i l’agroecologia? La cultura de masses inhibidora de creativitat i del nostre esperit crític o la cultura transformadora que remou consciències i crea comunitat? La precarietat i l’explotació laboral o el treball digne i la inserció laboral dels col·lectius més vulnerables?

Ara que el cicle macroeconòmic ha canviat i que, després de molt de temps, els bancs ens estan oferint interessos molt llaminers ens hem de preguntar: quin és el nostre màxim  interès?