El repte del creixement a les organitzacions de l’ESS

El moviment de l’economia social i solidària està vivint un fort creixement en els darrers anys. El creixement del moviment cooperatiu porta implícit que moltes empreses i entitats estiguin incrementant la seva dimensió, experimentant un creixement significatiu que sovint comporta un canvi d’escala en la seva dimensió organitzativa. Aquests salts d’escala de moltes cooperatives – ens referim, per exemple, a situacions com ara doblar el nombre de persones a la cooperativa en pocs anys – comporten grans reptes interns que poden posar en tensió a la pròpia organització. Segurament des de l’ESS vivim el creixement de forma diversa, inclús incòmode, ja que el creixement en sí no és un objectiu de les entitats. A diferència del sector capitalista, on el creixement és una finalitat, al sector de l’ESS diríem que hi ha visions diferents, tot i que majoritàriament el creixement no sigui sovint un objectiu en sí, sinó una necessitat o oportunitat. Ja sigui per fer créixer el mercat social (per exemple el consum en finances ètiques o serveis de telefonia conscient), ja sigui perquè hi ha sector d’activitat que requereixen organitzacions més grans (per exemple per economies d’escala), o per estendre els valors cooperatius cap a nous públics que actualment no hi estan vinculats.

Quan les cooperatives i entitats experimenten un creixement intern, poden aparèixer una sèrie de reptes, dilemes o tensions organitzatives que cal identificar i poder abordar, per tal de gestionar-les de la millor manera possible. En destaquem les següents:

• La gestió del creixement sempre és complexa, ja que sovint el creixement d’una entitat és sobtat i poc previsible. Per tant, cal comprendre que és un tema estratègic a gestionar internament.
• El nivell de dimensió és important: no és el mateix una cooperativa amb 6-8 persones - on la possibilitat de trobar-se personalment i l’ús de canals informals facilita la gestió-, que quan saltem a un estadi de 15-30 persones, a partir de 50 persones. Malgrat ser una simplificació numèrica, cada moment requereix formes organitzatives i de governança diferents i adaptades a aquella realitat.
• Créixer amb valors cooperatius: com fer compatible el creixement amb la qualitat democràtica, la participació, l’equitat, etc. Sovint el creixement es veu com dilema entre dimensió vs. democràcia.
• La incorporació de noves persones a la cooperativa. A més persones sòcies, hi ha més diversitat; d’opinions, punts de vista, necessitats, etc... que cal gestionar i orientar cap a visions compartides, posades en comú i acords.
• Tensió entre persones sòcies històriques (fundadores) i noves persones: noves mirades, relleu generacional, etc.
• Creixement i sobrecàrrega de les persones i els equips: es generen situacions de sobrecàrrega de feina, excessos d’hores i jornades, falta d’orientacions clares i canvis sobtats que generen malestar i tensions, etc.
• La necessitat d’una major formalització i sistematització dels processos de la gestió i el treball, amb el risc a burocratitzar els processo o a perdre un estil de gestió més espontani i informal.

Amb el creixement és imprescindible impulsar formes d’organització, gestió i governança que donin resposta a la nova dimensió i que permetin alhora desenvolupar la cooperativa de forma àgil i fluida preservant la cohesió i els valors cooperatius. Per fer-ho, esdevé imprescindible incorporar a les entitats molta més capacitat de gestió i organització, des d’altres formes i lògiques que no suposin assimilar-se als models imperants de managment empresarial. Aquesta cerca de formes de gestió cooperativa i col·lectiva, basades en l’autonomia i l’autogestió de les persones, permetrà obrir nous camins i possibilitats i enfortir les capacitats de la pròpia organització.