Jin, Jiyan, Azadi: Ningú pot ser lliure fins que totes siguem lliures

El crit de les dones kurdes “Jin, Jiyan, Azadî” ( dona, vida, llibertat) s'ha convertit en un crit de solidaritat internacionalista que dones de tot el món han fet seu.

Simultàniament la solidaritat entorn de l'alliberament de la dona i la lluita de les companyes al Kurdistan s'espandeixen per molts territoris i moviments arreu.

Per això, els passats dies 8 a 15 de desembre des de Iacta Cooperativa d'Advocades i l’Observatori dels Drets Humans i el Sistema Penal, vàrem viatjar a Turquia per a participar en una delegació internacional de dones.

La delegació estava formada per dones que treballem al voltant dels drets humans. L’objectiu era poder reunir-nos i conèixer la situació entorn a l’aïllament i la tortura que pateixen a les presons Turques els/les kurdes empresonats/des.

Durant l’estada ens vam reunir amb organitzacions en defensa dels drets humans, amb mares de les persones empresonades, desaparegudes i assassinades, associacions de dones i associacions d’advocacia per conèixer la situació dins les presons turques.

Actualment hi ha milers de persones kurdes empresonades a Turquia. Aquest col·lectiu inclou polítics, advocats, periodistes i activistes socials, o simplement aquelles persones que s'organitzen en defensa de la llengua i la cultura kurdes.

El govern turc aplica un règim penitenciari específic per aquest presos que suposen una violació sistemàtica dels drets fonamentals com a part de la persecució a la que són sotmesos. Aquest règim inclou l’aïllament en molts casos durant 23 hores al dia, i la total incomunicació d’alguns presoners durant dècades. El dret internacional prohibeix específicament l’aïllament prolongat que és considerat una forma de tortura i només la contempla en situacions excepcionals de curta durada.

Podem afirmar que l’aplicació política d’aquestes mesures com a càstig contra els presoners kurds és una forma de persecució política.

Menció especifica mereix la situació d’Abdullah Ochalan pres a Imrili, una presó construïda a un illot que allotja només 4 presoners. L’Ochalan no ha pogut tenir cap comunicació telefònica ni rebre visites des de 2019 dels seus familiars, ni advocats, ni de cap persona de l’exterior. L'existència d’aquesta presó no només és una violació sistemàtica del dret de defensa i dels drets humans, sinó que esdevé un càstig també per als familiars que veuen vulnerat el seu dret a tenir-hi contacte.

Les condemnes d’un nombre cada vegada major de presoners kurdes van acompanyades d'altres greus violacions dels drets fonamentals, com complir condemnes a presons allunyades, prohibir el contacte familiar, impedir l'accés als seus advocats, als intèrprets independents i a programes i serveis que tinguin en compte el gènere i la identitat cultural de les preses. També la negació de la posada en llibertat d’aquelles persones amb greus malalties físiques i mentals conseqüència de dècades d’aïllament.

Totes aquestes pràctiques que hem esmentat estan prohibides per disposicions internacionals en relació amb el tractament de les persones privades de llibertat, com les normes Mandela de les Nacions Unides; les normes penitenciàries europees o les normes de Bangkok.

En segon lloc, la retirada de Turquia del Conveni d'Istambul el 2021 ha estat un missatge clar, tant per a la població turca com per a la resta dels països del món, respecte a la manca de respecte del Govern turc pels drets de les dones.

Es tracta d'una qüestió extremadament preocupant, en la que no queda dubte de la manca de voluntat de Turquia per posar fi a la discriminació que pateixen les dones.

Hem vist el cas especial de les dones kurdes, que significa no disposar de cap mena de recurs institucional per a poder denunciar els abusos dels que són víctimes. A causa de la repressió directa de la seva comunitat per part de les institucions de l'Estat turc les dones tenen por d’acudir a la policia.

Per últim, no es pot entendre el paper de Turquia al conflicte Kurd sense el paper de la UE, les seves polítiques de control migratori i la construcció de l’Europa Fortalesa

En els darrers anys el TEDH ha condemnat a Turquia repetidament per violar els drets humans, però aquestes condemnes han estat sistemàticament ignorades per Turquia. De la mateixa manera, el Govern d’Erdogan, ha ignorat les recomanacions que ha fet el Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa respecte a les violacions dels drets humans a establiments penitenciaris de tota Turquia.

No obstant això, els països europeus no han condemnat ni han pres cap mesura significativa per exigir-ne el compliment. Els interessos econòmics i geo-estratègics fan que els països europeus continuïn subministrant a Turquia contractes d'armament i col·laborant amb Frontex en el control de fronteres.

Com ja han dit altres companyes abans que nosaltres “la democràcia d'un país pot mesurar-se per l'estat de les seves presons i la manera en què cuiden dels seus presoners”.

Davant les vulneracions dels drets humans no podem romandre en silenci, no només a Turquia sinó a tot el món. Creiem que és impossible parlar de llibertat i democràcia al món, quan hi ha algun lloc en el qual s'estigui produint aquest tipus de tortura.

Ningú pot ser lliure fins que totes siguem lliures.