Un model de país, un model de futur

Barcelona, 1842. Un grup d’obres del tèxtil son acomiadats per fer vaga i funden La Companyia Fabril de Teixidors de Cotó de Barcelona,la primera cooperativa de Catalunya i l’Estat espanyol. Poc després sorgeixen les primeres cooperatives de consum amb l’objectiu de proveir a les famílies dels d’obrers dels béns i serveis bàsics, principalment, però també de cultura, educació, oci, salut... i, amb aquestes necessitats, neixen noves formes cooperatives: d’ensenyament, d’habitatge, de crèdit, marítimes i industrials. Així doncs, a la Catalunya de la segona meitat del segle XIX, la classe obrera i les seves famílies estan organitzades en les principals formes empresarials de base col·lectiva: societats cooperatives, mutualitats i sindicats agrícoles.

Aquesta organització obrera i civil, extraordinàriament rica i plural, va ser l’inici del moviment cooperatiu a Catalunya, i va germinar en la celebració, el 1899, del primer Congrés Cooperatiu Catalano-Balear, origen del canvi que avui en dia és la Confederació de Cooperatives de Catalunya, màxima representació del cooperativisme català.

Una part del camí

La utopia, parafrasejant l’Eduardo Galeano, serveix per caminar, per petites que siguin les passes. No per imaginar mons impossibles, sinó per construir-ne un per tothom. Per seguir fent allò que s’ha de fer.

I, com ho fem? Bé, tot i que cada mestre té el seu llibret, fem-ho com sabem. Com fins ara.

Des de fa 125 anys, el cooperativisme ha estat un motor de creació de noves oportunitats a Catalunya. Al camp i a la mar, als pobles i a les ciutats, milers de famílies treballadores s’han autoorganitzat en cooperatives, sindicats, mútues, escoles i ateneus per fer front als reptes quotidians mitjançant l’autogestió, la solidaritat i el suport mutu.

Les cooperatives són un model heterogeni de fer empresa, on conviuen cooperatives d’àmbit més rural i cooperatives de gran dimensió i projecció exterior. Aquesta heterogeneïtat esdevé una riquesa pel país, doncs les cooperatives s’adapten a les necessitats socioeconòmiques de l’entorn on rauen i permeten la seva millora.

Avui, la fortalesa del cooperativisme català ens ha portat a liderar el nombre de cooperatives a l’Estat espanyol, amb un model propi i singular que és referent a Europa. L’arrelament territorial, la diversificació de sectors, l’aposta per la innovació, la intercooperació, la construcció participativa de polítiques i l’acompanyament a la creació de cooperatives, són trets distintius del teixit cooperativista català.

Val la pena commemorar-ho?

Fem-ho. Però no simplement perquè podem, sinó perquè hi creiem. Creiem que encarem un futur en què el cooperativisme es posiciona com el motor necessari per a un país just i inclusiu. Un model que ja és referent al món, demostrant que una economia forta és també una economia que posa les persones al centre i que promou una gestió democràtica i participativa. L’impacte d’aquest model en la societat té un potencial transformador que, davant els reptes globals de la propera dècada, obre un horitzó d’esperança pel futur.

I, què farem?

Per commemorar aquesta fita històrica, el 4 de juliol del 2024 es durà a terme el 1r Congrés del Cooperativisme de Catalunya al Palau de Congressos de Barcelona, un esdeveniment referent que actuarà com a altaveu per difondre el cooperativisme, així com pràctiques empresarials innovadores com a mitjà per contribuir en una millora social i econòmica del nostre país.