Elogi del hippie

Ja ha començat el 2024. M’agrada aquest any, m’agraden els anys que tenen el número quatre. És l’únic any de la dècada que tindrà un quatre. L’any 2023 he llegit un parell de vegades (1 i 2) a persones del món de l’economia social i solidària que diuen que les persones que ens dediquem a aquesta manera d’entendre l’economia «no som quatre hippies». El perquè es refereixen a «quatre» és un misteri. És cert que en matemàtica el quatre es considera un número avorrit, però també és cert que la majoria de taules tenen quatre potes, els llits on fem l’amor tenen quatre costats, tenim quatre extremitats, la Mapi León llueix el dorsal número quatre, i Anantia es va reconèixer en comunitat quan va fer quaranta-quatre anys...

El quatre m’agrada, però d’ell en parlarem un altre dia. El que més hem sorprèn és aquesta diferenciació del «nosaltres» i «els hippies». La meva tieta es considera hippie, i si li pregunto per què, em diu que les persones hippies són aquelles que en el seu moment van proposar una nova relació amb la natura, una crítica a la cultura capitalista del treball, i una obertura en el plantejament de les relacions.

Una molt bona col·lega que no és hippies em recorda la cèlebre entrevista de l’Àngel Casas amb l’enyorat Pau Riba:

- Creus que ajudes a la cultura catalana?

- Sí.

- Fent què?

- Destruint-la.

Efectivament, em diu, els i les hippies són persones que generen contracultura, que qüestionen el sistema i l’hegemonia generadora de desigualtats, i que aquesta crítica es veu reflectida, també, en una estètica i en uns hàbits. Un estil de vida.

Si l’economia social i solidària no som quatre hippies, què som? Som quatre yuppies? Som quatre cínics? No seria millor que diguéssim que «l’ESS no som quatre yuppies acabats de sortir d’ESADE que estan ‘delulu’ per a fer start-ups i enriquir-se a base d’estafes consumistes?».

Jo dic que sí, que a l’economia social i solidària també som hippies, amb qui compartim el sentiment de pertinença a la natura, la crítica al sistema, i el desig de generar nous hàbits de vida, treball i consum. I també som punks, amb qui compartim el valor de l’autogestió, el do it yourself, i la crítica a l’atomització del treball. I som heavies, amb qui compartim l’autenticitat de fer les coses per que hi creiem. I som rapers, amb qui compartim la contundència del discurs. I som rastes, i som ‘cumbes’. I som skinheads antifeixistes perquè volem fer, de l’economia social i solidària, un projecte d’emancipació.