Davant les precarietats, feminisme i economia social i solidària

De nou, 8M. Enguany a Catalunya les mobilitzacions lligades a la vaga feminista de consum, de cures, laboral i estudiantil pel 8 de març clamen perquè dones, lesbianes i trans ens aixequem «dempeus contra les precarietats, les fronteres i els genocidis». Sobre fronteres i genocidis, les dones migrades i racialitzades són les que tenen la paraula i a les que hem d’escoltar. Sobre precarietats, elles en pateixen, així com les dones joves, les dones més grans, les treballadores sexuals, les dones amb diversitats funcionals i les persones de gènere dissident.

Algunes, en resposta, s’autoorganitzen en projectes de l’economia feminista, social i solidària, per afrontar juntes les precarietats i violències estructurals sobre les quals el sistema capitalista i patriarcal, en «aliança criminal», se sosté. Sempre és poc el reconeixement del paper militant i, alhora, constructor de realitats d’aquestes organitzacions.

Les motivacions que impulsen les dones a construir propostes feministes i de l’economia social i solidària s’orienten a superar les pròpies precarietats, alhora que transformar les estructures patriarcals i capitalistes. Aquesta no és tasca gens fàcil. El seu compromís profund influeix en les seves decisions i activitats, tot donant sentit al seu treball; però les organitzacions de dones, feministes i de l'economia social i solidària sovint es veuen sotmeses a un delicat equilibri entre la subsistència dels projectes compartits i les necessitats vitals i circumstàncies de qui els desenvolupa.

Destaco aquí dues de les estratègies que algunes d’elles estan seguint per aconseguir aquest equilibri. La primera, les microfinances ètiques; la segona la mancomunació feminista de recursos.

Compartir diners

A Catalunya tenim la sort de comptar amb la presència de dues entitats de finances ètiques pioneres, Coop57 i Fiare Banca Ètica, compromeses amb les necessitats econòmiques i financeres de les entitats d’economia social i solidària. Són una eina clau, nascuda de l’impuls de les pròpies entitats, que contribueix a la seva robustesa i sostenibilitat. Les organitzacions de dones, feministes i d’economia social i solidària hi tenen el seu espai, però no hi accedeixen prou. Tal com explica la Comissió feminista de Coop57, el gènere constitueix un factor que condiciona tant les oportunitats com la capacitat financera de les dones, especialment degut a la desigualtat salarial i altres situacions derivades de la feminització de la pobresa.

Així, les dones s’autoorganitzen sovint en estratègies de microfinançament que els ajudin a cobrir necessitats personals, l’arrencada d’activitats o la sostenibilitat de les entitats ja en marxa. Dues iniciatives d’autoorganització microfinancera de dones em semblen significatives. La CAF Maresme i el Fondo Dalia.

La CAF Maresme és la primera comunitat autofinançada de dones migrants del Maresme procedents de diferents països del Sud Global (Àfrica i Abya Yala) amb seu a Mataró, que els permet tenir un fons col·lectiu per a accions tant individuals com col·lectives. Es tracta d’una caixa solidària autogestionada des d’on impulsen projectes d’autoocupació (preparació d’àpats per a esdeveniments, fabricació de productes artesanals, etc.). D’ella n’ha sorgit l’associació Las Floras que treballa en diferents línies de l’economia social i solidària i l'Ecofeminisme: genera un espai de suport mutu en processos de regularització, facilita vincles amb altres organitzacions feministes i de l'economia social i solidària, visualitza les seves cultures i orígens, i reivindica els seus drets, relats de vida i la seva lluita per una vida digna.

El Fondo Dalia és una aliança, sorgida arran de la crisi provocada per la COVID-19, entre organitzacions de dones, feministes i de l'economia social i solidària per captar recursos econòmics. El formen: la fundació Calala Fondo de Mujeres, l’associació Mujeres Supervivientes i les cooperatives La Comala, LabCoop, Metzineres, iACTA i Otro Tiempo. L’objectiu és que aquests recursos es converteixin en donacions per a enfortir les estructures d’altres organitzacions de dones, feministes i de l'economia social i solidària de tot l’estat espanyol. Així mateix, el Fondo Dalia du a terme una tasca de visibilitat de les seves activitats, l’acompanyament en la millora de la gestió econòmica, financera, comercial, legal i comunicativa, i l’anàlisi contínua de la realitat econòmica i financera de les organitzacions.

Mancomunar allò immaterial

La mancomunació feminista de recursos, materials, però sobretot immaterials, és la segona de les estratègies que les organitzacions de dones, feministes i de l’economia social i solidària estan seguint, per fer front i transformar les estructures patriarcals i capitalistes, mentre se superen les pròpies precarietats. Es poden posar en comú processos de gestió fiscal, laboral i tributària, especialistes en comunicació, equips d’administració o estratègies d’accés a licitacions i subvencions, etc. Tres iniciatives a casa nostra que em semblen significatives són Cura Digna, La Insòlita i Eixam.

Cura Digna és una xarxa de professionals de les cures i la salut: les cooperatives Ca l’abril, Clara ser Gran, Coopnet, Integral, Mujeres Palante, Som amb tu i les associacions Més que Cures i Mujeres Unidas entre Tierras. Cura Digna ofereix, mancomunadament, serveis de cura i salut a domicili, adaptats a les necessitats de cada persona, propers i de qualitat; disposa d’un catàleg de serveis que cada entitat membre de la xarxa proveeix. Resol les necessitats de les usuàries i de les persones que se’n cuiden, promovent l’autonomia de les persones que precisen cura i apoderant les famílies en les seves habilitats cuidadores. Facilita l’accés als serveis públics i comunitaris de proximitat. Ha desenvolupat dues campanyes: «Prescrivim cura digna» i «Per un consum cuidat de les cures».

La Insòlita és una xarxa d’entitats i cooperatives feministes formada per Candela, Coeducacció, Col·lectiu Punt 6, La Creatura, La Raposa, Les Mercedes, Nus, Sindillar i Vira Cooperativa. La Insòlita vol ser un espai de trobada, reflexió i cures que permeti a les seves associades desenvolupar eines de suport mutu i sinergies que sorgeixin des de la intercooperació i la col·lectivització de problemàtiques compartides. Algunes d’elles comparteixen dos espais de treball, i entre totes posen en comú les seves sostenibilitats econòmiques, els seus models de governança i les seves fórmules d’administració.

L’Eixam és un conjunt d’entitats sense ànim de lucre que intervenen en el món educatiu per a una educació feminista. La formen les cooperatives Candela, Cúrcuma, Enruta’t, Fil a l’Agulla, Nus, Sida Estudi i Vira Cooperativa, i la fundació Creación Positiva. Les entitats feministes que formem part de l’Eixam fa anys que treballen amb administracions públiques i s’han trobat amb una sèrie de dificultats comunes, sobretot la baixada de preus dels seus serveis, que s’ha traduït en manca d’estabilitat i limitacions a la sostenibilitat. Per això s’han unit per a promoure unes relacions curoses amb totes les parts implicades: qui contracta, qui gaudeix del servei i qui el presta.

Transformar les estructures patriarcals i capitalistes

És des de la superació de les dificultats, que les dones i les seves organitzacions feministes i de l’economia social i solidària, lluiten contra les estructures patriarcals i capitalistes. Moltes ho fan en sororitat, en solidaritat entre elles, intercooperant i posant en comú allò que tenen: els seus recursos materials i econòmics, les estratègies de sostenibilitat, les condicions de treball i les fórmules de governança. Ho fan dempeus, contra les seves precarietats, i les d’altres dones.