Dia Internacional de la Dona per a totes?

Avui celebrem el Dia Internacional de la Dona i veurem els carrers de les nostres ciutats i pobles plens de cartells i pancartes reivindicant igualtat d’oportunitats i drets per a totes les persones.

Cal recordar que ahir es van complir 5 mesos de l’inici dels atacs d’Israel a Gaza on ja han mort 8.800 dones i 13.230 menors d’edat. La realitat de les gazatíes és desoladora perquè no tenen cobertes qüestions tan bàsiques com la higiene personal femenina o un part i postpart segur. En aquest context, les feministes de Gaza fan una crida perquè aquest 8M les tinguem presents sota el lema “No existeix un món sense les dones de Gaza”.

L’Assemblea 8-M, espai de coordinació format per diferents col·lectius feministes a Catalunya, ha publicat el text que exposa les reivindicacions per sumar-se a la vaga general d’aquest any amb un eslògan clar: “Dones, lesbianes i trans juntes contra la precarietat, les fronteres i els genocidis. Visca, visca, visca, la lluita feminista”. 

Però, sembla difícil trobar una resposta ferma i conjunta per fer costat a les gazatíes per part del moviment. I això fa que em pregunti si el feminisme és realment inclusiu? O és només per un prototip de dones? Si el fet de practicar una religió et fa menys feminista?

Una sèrie de dubtes que em ronden al cap i sempre m'acaben portant a la paraula llibertat. A vegades, tinc la sensació que ens oblidem de la definició exacta d’aquest terme. O que potser no totes determinem la llibertat amb els mateixos paràmetres. No crec que sigui més lliure una dona que no porta vel que una que sí per decisió pròpia. Com tampoc penso que és més lliure una dona que porta un vestit curt d’una altra que en porta un de llarg. La llibertat ha d’anar més enllà de la manera de vestir i de l’aparença física. Cada dona ha de tenir dret a decidir com entén el món, com el vol viure i com vol vestir. Totes les opcions de llibertat són igual de vàlides.

Històricament, s’ha representat la realitat del sexe femení en un únic model universal de dona: blanca, occidental, heterosexual i burgesa. Per això, és important defensar un feminisme més ampli, més divers i més plural que reculli les experiències de totes. El 1989, l’activista Kimberlé Crenshaw origina el terme interseccionalitat per explicar que cada dona experimenta diferents discriminacions segons múltiples categories socials entre les quals trobem: gènere, raça, classe, ètnia, discapacitat o sexualitat. Aquestes opressions s’entrecreuen, és a dir, s’han d’analitzar de manera simultània i no per categories independents. Per exemple, no s’hauria de separar l’experiència de “dona” i “negra” sinó que ho hem de reconèixer com a “dona negra”.

Cada vegada, hi ha més consciència social de la necessitat que les dones hem d’ocupar espais que anteriorment estaven reservats exclusivament per homes. Però, hem d’anar més enllà per no ser excloents i omplir aquests llocs amb un ventall de diversitat de dones perquè totes ens sentim representades.

En conclusió, hem de lluitar per un feminisme inclusiu i interseccional que defensi els drets de tothom  sense importar l’origen, la religió, l’estatus social o el color de la pell. Aquest any la meva pancarta reclama “un feminisme que respecta la llibertat de totes”.