Consideracions sobre la digitalització

Sovint s’afirma, en termes imperatius i absoluts, que les empreses i entitats de l’economia social i solidària (ESS) s’han d’adaptar als canvis per tal d’avançar i sobreviure. Rarament, s’acompanya aquesta afirmació d’una visió crítica respecte a la naturalesa dels canvis proposats i de les potencialitats de l’ESS per tal d’esdevenir motor de canvi. Habitualment, en parlar de la digitalització, es reprodueix el mateix patró.

A la darrera edició de la Febrerada celebrada a Barcelona el passat 2 de febrer es parlà de la digitalització a l’ESS, del concepte i d’algunes pràctiques. Tret d’alguna intervenció, i de forma superficial, no es contextualitzà el tema amb relació a la necessitat de compaginar la digitalització amb una estratègia de transició econòmica, ecològica i social específica de l’ESS. Fou, en el torn final d’intervencions, quan es posà en qüestió la inexistència de cap referència a la necessitat de construir sobirania tecnològica i al paper de les GAFAM.

No es tracta de menystenir els avenços associats a les millores tecnològiques, positius en molts casos: millores organitzatives, disminució de costos de producció, millora del temps de resposta als clients... Es tracta, però, de la necessitat de desplegar la digitalització, només la necessària i no la induïda, dins d’un marc de consciència crítica, tant personal com empresarial, pel que fa al seu paper creador de dependències, de control i de reproducció del sistema socioeconòmic hegemònic.

Les GAFAM, les 5 empreses multinacionals més grans de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft, i per extensió el conjunt majoritari de la indústria digital, promouen el seu producte tecnològic, amagant-nos les relacions socials que hi ha al darrere, tant en la producció dels aparells electrònics com en el desenvolupament del seu programari. A més, lliuren una batalla pel control de la tecnologia i la xarxa per on circula per tal d’assegurar-se el control de les dades de les persones i les empreses usuàries.

A més, les GAFAM comparteixen unes pràctiques antisocials rellevants. Operen com a lobby molt influent. Intermón Oxfam denuncia les seves pràctiques continuades d'elusió fiscal. Com a compiladores, quasi en monopoli, del flux de dades del món occidental, tal com va desvelar Edward Snowden, estan cooptades pels serveis secrets dels estats. La seva posició dominant en la recollida de dades les fan molt influents i proclius als abusos sociopolítics, tal com es feu palès en el cas Cambridge Analytica.

L’Arnau Salas Barenys, al seu treball Perspectiva i Proposta sobre la Sobirania Tecnològica desde l’Economia Social i Solidària, ens explica l’alteració de la llibertat a l’era digital a partir de la descripció que en fa Simone Weil quan afirma que la llibertat apareix en el vincle entre el pensament i l’acció.

Ens diu que fent una anàlisi de la proposta de Weil en l’era digital, apareixen tres desvinculacions de la llibertat causades per la transcendència social i política del disseny d’aquesta tecnologia: no decidir allò que fas, no fer allò que decideixes que es faci i el desconeixement de la tecnologia.

-No decidir allò que fas a partir de l’explotació de l’atenció

L’estimulació fins a l’extrem empobreix la capacitat per a enfocar l’atenció i la capacitat per a pensar en profunditat, fent mecànic el pensament i per tant, establint un mecanisme de control orientat a construir i consolidar una noció de productivitat sense límit associada, sempre, a l’acceleració i la rapidesa. Com diu en Hartmut Rosa, els ecosistemes del poder incorporen a la gramàtica competitiva del capitalisme els processos d’acceleració constant.

La societat competitiva, no confondre amb competent, accelerada i mercantilitzada aprofundeix els processos d’alienació i deshumanització promovent l’esgotament i la desconnexió amb la vida. La societat del cansament en diu Byung Chul. Un tipus de societat frontalment oposada amb una economia per la vida amb les persones al centre.

-No fer allò que decideixes que es faci: La cultura de la interfície

Els nous mitjans permeten noves formes de control. S’explica que les interfícies van néixer al servei de l’estratègia militar i que ara han passat al servei de les estratègies de mercat.

-Desconeixement de la tecnologia

L’eina que relaciona les dues desvinculacions comentades és la tecnologia. En general, s’utilitzen aplicacions sobre les quals no podem estudiar, modificar o auditar per a verificar que fan el que diuen i només el que diuen.

Som ESS, la digitalització convé que es desplegui dins d’un procés d’emancipació col·lectiva on la consciència crítica respongui a pràctiques de democràcia radical, amplia i cooperativa que ha de passar, necessàriament, per unes dinàmiques de “descolonització mental” on s’entengui que els models organitzatius i les nocions de competitivitat, eficiència i creació de riquesa no poden replicar les lògiques de l’empresa i l’economia convencional.