Per un 'Debat Costa Brava' del segle XXI

Les idees i els plans van i venen. A vegades acaben convertint-se en una realitat, i a vegades no. Però val la pena recuperar els bons plans i les bones idees, actualitzant-les a la realitat d'avui mateix. I no és hora de repensar com ha de ser el futur de les nostres costes, platges i terres vora mar?

Sempre hi ha alguna pista a seguir. Són passos semblants als nostres, d'altres persones o col·lectius que ja van pensar una mica com ara nosaltres, però en el seu temps. Per exemple, a l'estiu de 1935 es va celebrar la Conferència de la Costa Brava per intentar avançar-se i resoldre els incipients problemes del nostre litoral. I quaranta anys més tard es va dur a terme el Debat de la Costa Brava, que va posar sobre la taula la urgència d'actuar per aturar la degradació de la costa i fer de les relacions entre visitants i locals alguna cosa més humana i enriquidora que un intercanvi comercial.

Aquest debat, impulsat a partir d'un reportatge de la revista Presència publicat a l'estiu de 1975 titulat "Judici a la Costa Brava", es va anar transformant en un moviment cívic, horitzontal i popular. Moltes veus van parlar, van escoltar-se i van reflexionar sobre l'empremta del turisme a la vida col·lectiva, al territori, al paisatge i a l'economia.

De l'abril a maig de 1976 es van celebrar trobades i col·loquis a Sant Feliu de Guíxols, Platja d'Aro, Tossa de Mar, Llançà, Calonge, Blanes, Torroella de Montgrí, l'Escala, Palamós i Palafrugell. A cada població, el debat es posava en marxa a partir de cinc preguntes: ens agrada la Costa Brava tal com és avui? Ha millorat o ha perdut en aquests últims anys? En quins aspectes, positivament o negativament? Com voldríem que fos la Costa Brava del futur? I Què podríem fer per millorar-la?

Un any després, tot allò es va recollir en una publicació de més de 300 pàgines. Entre moltes qüestions, es va detectar la contaminació creixent del mar i de les platges per l'abocament de les deixalles i l'afluència d'aigües residuals, la mortaldat de milers de peixos i extinció d'espècies autòctones a causa de residus industrials i dels detritus domèstics de les aglomeracions urbanes. Davant d'això, es va proposar la depuració de la contaminació química, la preservació dels boscos i la protecció definitiva dels indrets amb interès científic, botànic i zoològic.

Al debat es va parlar també d’un desinterès pels nuclis històrics, la inexistència d'una política adequada de protecció del paisatge i la manca de normatives realistes i que funcionessin amb eficàcia. I es va demanar la reformulació de plans de remodelació i protecció dels espais naturals en situació més perillosa.

També es va reflexionar sobre la situació d'abandó i de menyspreu a les persones que es dedicaven a l'agricultura i la pesca. I es va pensar en l'adopció urgent d d'atenció al sector pesquer i d'explotació racional de les riqueses del mar, del camp, i a la creació de cooperatives de producció i comercialització.

Pel que fa a la vida col·lectiva, es va detectar que les persones i els pobles del litoral estaven transformats -i alguns traumatitzats- "per la inundació del fenomen turístic", que el turisme no ha arribat a ser una oportunitat de comunicació entre persones i pobles diferents, "sinó que ha predominat la relació mercantil entre gent que consumeix i gent que subministra". Davant d'això, es va proposar la recerca de fórmules de convivència democràtica mútuament enriquidores, i el reforç d'espais com ateneus, casinos, cooperatives i a tots aquells òrgans col·lectius populars.

Tant de temps després, veiem que algunes coses s'han aconseguit i d'altres no. Ara, quan no queda tant per complir-se cinquanta anys d'aquell Debat- i noranta de la Conferència de la República- és temps de rellegir aquells papers. En el marc de la imprescindible remodelació del turisme en un motor de transformació sostenible pel territori i per les persones que l'habiten, és el moment de repensar i de refer.