Els Living Labs, en la cerca d’aliances per cocrear respostes tecnològiques als reptes socials


El món actual es mou a un ritme vertiginós arran de la innovació tecnològica. Aquesta és signe de progrés, però també de bretxes digitals. Ara bé, la tecnologia és una eina clau per donar respostes als principals reptes socials del segle XXI alhora que permet explorar solucions accessibles i assequibles per a persones amb realitats diverses. En aquest context, hi juguen un paper essencial els Living Labs, que poden ajudar a redefinir el model d’atenció i acompanyament de les persones, especialment, aquelles que es troben en una situació de més vulnerabilitat.

Els Living Labs són espais de cocreació amb un model de quàdruple hèlix on el món empresarial de l’start up, el de la recerca universitària, les entitats tant públiques (l’administració) com privades i la ciutadania intercooperen per oferir una resposta innovadora i tecnològica a un repte. Així doncs, en l’ADN dels Living Labs està col·laborar en entorns dinàmics, actius i participatius on la tecnologia, la ciutadania i el coneixement aborden conjuntament un procés d’innovació, des de la seva conceptualització fins a la implementació. Una aliança transcendental que permet explorar, experimentar, cocrear, provar i avaluar solucions innovadores en un ambient real o simulat que, a través tant dels errors com els encerts, possibilita assolir respostes efectives.

I com tot ADN, els Living Labs també tenen els seus cromosomes propis: hakatons, l’Open Innovation i el Design Thinking. Aquests processos d’innovació social, sovint, comencen amb un hakaton, unes intenses jornades de treballar on les persones que viuen una realitat concreta expressen les seves necessitats i amb la resta de parts implicades comencen a explorar una solució conjunta per donar-li una resposta. A diferència d’un entorn més competitiu on les organitzacions es reserven el coneixement a l’àmbit intern, en els Living Labs s’aposta per compartir obertament l’expertesa, l’experiència i el saber fer amb els altres actors. Finalment, la metodologia Design Thinking posa al centre de la innovació a la persona, cosa que permet cercar una solució eficaç i òptima a la seva realitat o necessitats.

En l’àmbit de l’acció social, especialment, en l’acompanyament de persones en situació de vulnerabilitat, cal destacar les potencialitats que té aquesta manera de treballar. Més enllà de poder donar respostes innovadores, accessibles i assequibles a persones de realitats diverses, que segurament no tindrien accés a aquestes, també ajuda a trencar amb la bretxa digital. Per exemple, la tecnologia sensòrica lligada a la intel·ligència artificial possibilita crear patrons de conducta d’una persona que resideix en una llar i actuar de manera reactiva si aquests canvien, cosa que podria indicar que està iniciant un procés de deteriorament. Per la seva part, la realitat immersiva i virtual recreen ambients reals que generen estímuls a les persones. Unes experiències que es poden treballar des de l’àmbit preventiu a través de l’exercitació de la memòria per evitar un deteriorament cognitiu; però també reactiu per acompanyar persones amb ansietat o estrès, així com que han viscut experiències traumàtiques com un dol migratori o han estat víctimes de la violència de gènere. 

La filosofia dels Living Labs va molt en concordança amb la del món cooperatiu, que té com a base principal la intercooperació, en lloc de la competició. Per això, aquesta manera de fer traspua en el Social Digital Lab, el Living Lab de Suara Cooperativa, orientat a cercar solucions innovadores, principalment a l'àmbit de les cures, el benestar o la salut, però també a altres reptes o àmbits socials com l’educació o l’acompanyament de persones en situació de vulnerabilitat. Unes respostes que s’exploren intercooperant tant en l’àmbit local com internacional, per la qual cosa el Social Digital Lab és membre de la Xarxa de Living Labs Europeus (Enoll).

On cercar les aliances?

Un dels grans reptes dels Living Labs, però, és on cercar entitats i organitzacions amb les quals teixir aliances. En aquesta tessitura es tornen fonamentals els processos d’ Scouting, és a dir,  espais proactius per cercar i identificar start-ups, projectes tecnològics, idees innovadores i disruptives, emprenedors/es amb talent o instituts de recerca amb qui intercooperar.  Els processos d’Scouting es poden dur de moltes maneres: des de crides concretes per part de l’entitat interessada, amb l’assistència de congressos acadèmics i de recerca o participant en l’entramat de l’economia social, el cooperativisme o el tercer sector.

Ara bé, fins fa relativament poc, les entitats del tercer sector, sovint per manca de recursos, havien quedat al marge de l’esfera tecnològica; al seu torn, les start-ups, que normalment comencen amb un finançament limitat, també havien trobat dificultats per trobar espais on desenvolupar els seus projectes.

Una realitat que ha fet un gir de 180 graus en fires com l’Integrated Systems Europe (ISE) o l’espai 4FYN del Mobile World Congress (MWC), en les quals ACCIÓ, l’agència per la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya, que ha posat en marxa  l’Innovation Open Challange, des d’on les organitzacions de l’acció social han presentat els seus reptes i s’han reunit amb start-ups per explorar conjuntament possibles solucions tecnològiques. També, permet aquest intercanvi la plataforma Connectio de Barcelona Activa, on start-ups ofereixen solucions a entitats que vulguin aplicar la innovació en la seva acció. Per tant, aquestes iniciatives habiliten un punt de trobada entre el tercer sector, el cooperativisme, el món de la recerca universitària i de les start-ups tecnològiques que, no gaire temps enrere, vivien pràcticament d'esquena.

En un món cada cop més interconnectat i canviant, els Living Lab són una mostra que el veritable poder de la innovació rau en la nostra capacitat de treballar totes juntes mitjançant un model d’intercooperació que garanteixi un futur millor, més sostenible i èticament responsable. Per això, hem de seguir avançant en iniciatives i experiències que posin en contacte organitzacions de tots els àmbits per poder fer front als desafiaments més complexos i urgents de l’era actual. Sens dubte, els Living Lab representen una oportunitat per impulsar la transformació social, però, perquè això sigui factible, calen més espais on el tercer sector i el cooperativisme puguin conèixer, identificar i aliar-se amb els mons tecnològic, empresarial, universitari i de l’administració pública.

 

 

 

Subscriu-te al butlletí de jornal.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article