Desmuntant mites sobre l'economia

L’economia sovint és percebuda com una matèria àrida i tècnica, que sorgeix davant nostre com un “Sudoku”. A primera vista sembla allunyar-se de la nostra realitat quotidiana, però sota aquesta aparença emergeix una disciplina que va molt més enllà de balanços i “PIB’s”. És fonamental entendre que l’economia és en realitat una qüestió política que travessa tots els aspectes de la nostra vida, influint en la nostra organització social, en la distribució dels recursos, i en definitiva, en el benestar de la societat en conjunt.

L’economia com a disciplina científica

En primer lloc, la crítica a l’economia com a disciplina científica se centra en la seva tendència a utilitzar models simplificats que no capturen la complexitat de la realitat. Moltes vegades, les teories econòmiques es basen en supòsits irreals, com ara la competència perfecta o la racionalitat total dels actors econòmics. Aquestes simplificacions, si bé poden ser útils per a la conceptualització, sovint ignoren les dinàmiques reals que defineixen la vida econòmica.

Una altra crítica important recau en la falta d’incorporació de factors socials i històrics en les teories econòmiques. L’economia, moltes vegades, tracta d’operar com si les interaccions humanes estiguessin desconnectades del context social, cultural i històric. Aquesta manca de contextualització pot conduir a polítiques econòmiques inadequades i a una comprensió superficial dels veritables desafiaments que enfronta una societat.

La percepció de l’economia com una disciplina neutra, encara que és la visió més generalitzada pel públic general (no expert), també és objecte de crítica. Les ideologies i les creences dels economistes influeixen en les seves teories i recomanacions polítiques, per la qual cosa la seva aplicació pot variar significativament segons la perspectiva ideològica dels experts.

La crítica a l’economia com a disciplina científica és una crida a una reflexió més profunda sobre les seves limitacions i la necessitat d’abordar les complexitats reals de la vida econòmica i social. Una aproximació més humil i contextualitzada, que incorpori diverses perspectives i reconegui la seva influència política, pot contribuir a una economia més justa i sostenible que no només busqui l’eficiència, sinó també l’equitat i el benestar col·lectiu.

Manca d’educació econòmica: una barrera per a comprendre l’economia com una disciplina política

Aquesta manca d’accessibilitat a aquesta formació contribueix a la perpetuació d’un mite que l’economia és massa difícil de comprendre per a la majoria de les persones. Això genera una actitud de distància i desinterès envers aquesta disciplina, deixant el camp lliure per a interpretacions simplificades o dogmàtiques que poden ser manipulades per interessos particulars. La falta de comprensió pot fer que les persones siguin més susceptibles a acceptar explicacions simplistes o ideologies que no reflecteixin la complexitat de les qüestions econòmiques. Aquest fet pot donar com a resultat una falta de participació informada en els debats públics sobre polítiques econòmiques, ja que el públic pot sentir-se desconnectat i desmoralitzat davant la complexitat aparent de la matèria.

Per superar aquesta barrera, és essencial promoure una educació econòmica que sigui accessible, rellevant i centrada en les relacions entre l’economia, la política i la vida diària. És necessari fomentar la comprensió dels principals conceptes econòmics, així com fomentar la capacitat de les persones per aplicar aquest coneixement a les qüestions polítiques i socials. Una població ben informada sobre l’economia serà més capaç de desenvolupar visions crítiques i participar activament en la configuració de polítiques que afecten directament la seva vida i benestar. La lluita contra la manca d’educació econòmica és fonamental per construir una societat en què la ciutadania sigui capaç de participar de manera significativa en les decisions que determinen el seu futur econòmic i social.

L’economia com a qüestió política

Aquesta relació intrínseca entre economia i política també es manifesta en les qüestions de desigualtat i justícia social. Les decisions econòmiques poden reforçar o desafiar les estructures de poder existents, influenciant directament els nivells d’igualtat o desigualtat dins d’una societat. L’absència de regulacions adequades pot conduir a una acumulació desmesurada de riquesa per part d’uns pocs, mentre que molts lluiten per accedir a les oportunitats bàsiques.

De vegades ens pot semblar un element llunyà i que no està relacionat, però no pot ser casualitat que els llocs amb més renda tinguin una esperança de vida superior. No només entre països, amb canvis culturals i grans distàncies, sinó que succeeix també entre barris. Per tant, hem d’assumir la capacitat que l’economia té en incidir en la qualitat de vida de la població més enllà del que normalment imaginem.

Cap a una economia més ètica: Teoria i praxi de la política transformadora

Algunes de les propostes pràctiques de l’economia del bé comú són, la reducció de jornada laboral, la reducció de la petjada ecològica a multinivell, reduir les diferències entre ingressos i patrimoni, entre d’altres.

Altres teories econòmiques se centren sobretot en alguns aspectes concrets de desigualtat, com pot ser l’economia feminista que es planteja com a un pensament rupturista, apostant perquè l’economia es pensi i realitzi per a les persones, substituint la lògica capitalista per la lògica de la vida. Per això, en l’economia feminista es destaca l’exigència de reorganitzar el temps, reconeixent el treball no remunerat, les desigualtats de gènere i la necessitat de redefinir les relacions econòmiques basades en valors d’igualtat i inclusió o l’economia circular, proposant una nova estructura de consum i producció i un canvi de valor.